La CUP ens continua tenint entretinguts. Avui decidiran si es mantenen en la defensa de l'esmena a la totalitat dels pressupostos d'en Junqueras o bé canvien d'opinió. Mentre tenim un govern de la Generalitat paralitzat, sense una mínima acció de govern. És decebedor veure els acords de cada dimarts del consell executiu. Pràcticament cap departament porta projectes a destacar i la portaveu s'ha dedicat a enviar missatges polítics, ja sigui a favor del procés, contra Madrid o buscant qualsevol tipus d'enemic.
El govern de Puigdemont cada dia s'asssembla més al dels darrers mesos de Montilla. Presideix la Generalitat, però sense mans lliures i sense unitat d'acció. Hom té la impressió que es pensa més en els rèdits d'unes futures eleccions que no pas amb els ciutadans. Mentrestant, la CUP marca les agendes i té el govern totalment desconcertat. No en va fer prou tallant el coll a Artur Mas que ara està decidida a buscar un govern d'esquerres i foragitar de la Generalitat les restes de Conver?gència, que continua perdent suports a gavadals. Ningú no s'explica que una formació de centre hagi de suplicar com feien el proppassat diumenge Mas des de La Vanguardia i Puigdemont des d'El País els vots d'una formació antisistema, que critica més la policia que no pas els protagonistes dels aldarulls de Gràcia, que demana ocupar les segones residències i que cada dia es treu de la màniga idees que són pròpies d'un sector molt minoritari de la ciutadania que es manifesta a favor de polítiques que no serveixen per governar un país.
Mentre això passa a Catalunya, les enquestes reflecteixen que a finals de mes les eleccions generals oferiran uns resultats semblants als del desembre, però amb una variant: el PSOE s'ensorra. La coalició de Podem amb Izquierda Unida es troba en condicions de fer el sorpasso i situar-se a les corts espanyoles amb molt més escons que el partit de Pedro Sánchez. Les enquestes dominicals d'El Mundo i El País coincideixen, i a tres setmanes de les eleccions difícilment la campanya electoral servirà per capgirar els pronòstics.
L'ambient de radicalització que es viu afavoreix el posicionament dels de Pablo Iglesias i també els de Rajoy. Les opcions moderades com les del PSOE i Ciutadans cada dia ho tenen més difícil. L'electorat se'n va als extrems i en aquest sentit PP i Units Podem tenen les de guanyar. Per tant, ja ens podem preparar per una campanya on els casos de corrupció de Madrid es barrejaran amb els diners arribats de Veneçuela i bla, bla, bla... però de propostes constructives, res de res.
Mentre els mitjans ja han encetat els duels dialèctics. A la Sexta van debatre Rivera i Iglesias en un duel decebedor, ple de retrets i poca cosa més. Han envellit de cop, aquests joves candidats. Dos polítics que en tres mesos no volgueren reunir-se, de bon començament ja comencen a exhibir-se en els platós televisius. I així va Espanya. Per cert, algun dia caldrà saber què hi ha al darrere d'Atresmedia, que empra La Razón per defensar les polítiques de Rajoy i La Sexta per promocionar al màxim Pablo Iglesias. Això sí, uns i altres són el flagell diari del PSOE, que rep patacades per tots costats. Difícil serà el paper dels socialistes l'endemà de les eleccions. Tindran la paella pel mànec per decidir si porten Iglesias a La Moncloa o ?deixen governar l'actual president en ?funcions en minoria. Una decisió molt complicada, que difícilment serà entesa pels seus afiliats. Si la tendència actual es consolida, la suma de diputats de PSOE-UP serà ?superior a la del PP-C'S i en aquest sentit fins i tot es podria plantejar anar a unes terceres eleccions, però aquesta possibilitat possiblement el país no podria suportar-la, per la qual cosa ningú no pot descartar que el proper president del govern espanyol no sigui cap dels quatre caps de llista. La solució, a l'estiu.
