No, José Luis,no és així

robert lluís juviñà. girona.

José Luis Lucero Piñol, no és així. En resposta a la teva carta amb el títol «La Devesa», deies textualment: «D´una banda els "professionals", bé siguin de l´Ajun­tament, que els paga per fer aquesta tasca, bé siguin de diferents administracions, col·legis, empreses, etc., tenen un interès econòmic i professional, volen i proposen actuar a la Devesa realitzant grans obres i construccions de gran envergadura, de llarga durada i molt costoses econòmicament». José Luis, tu saps que això no s´ajusta a la realitat. Tots dos hem intervingut en el Procés participatiu i voldria que enumeressis una d´aquestes grans obres que dius que hem proposat els col·legis professionals, les empreses o qualsevol dels altres col·lectius que vàrem formar-ne part desinteressadament. Si no ho recordes, te´n faig memòria: Cap. Quin interès econòmic podem tenir les persones que conformàvem la taula, si només vàrem exposar idees, de com aquest procés participatiu pot arribar a les llars gironines? Tots, i tu també, només volem el millor per a la Devesa i de retruc per a la ciutat. No ets just amb el que has dit, i aquesta resposta és per defensar la tasca i feina dels que conformàvem la taula.

26-J

Anna Maria Muntada Batlle. granollers.

El 26 de juny anirem a votar, ja que una claríssima incapacitat o desinterès per forjar nous ponts polítics entre forces a priori oposades ens han dut, tristament, a unes noves eleccions generals. Un nou repte per a la nostra democràcia i per al conjunt de la classe política més enllà d´estratègies a curt termini en què espero i desitjo -sigui quin sigui el resultat final- que se sàpiga estar a l´alçada de les circumstàcies.

Moltes gràcies

esteve escapa estartús. girona.

En nom de la família i els amics de l´Anna Escapa Canet voldria agrair públicament i de tot cor les innumerables mostres de condol i suport que hem rebut aquests dies. Ens sentim aclaparats per la quantitat de persones que, d´una o altra manera, ens han acompanyat en aquests moments difícils i demanem disculpes als qui, per una o altra raó, no hem pogut atendre amb la dedicació que mereixien.

També voldria agrair l´atenció dispensada pels serveis d´oncologia de la vuitena planta de l´hospital Doctor Josep Trueta de Girona i el suport humà i logístic de la Fundació Oncolliga.

L´Anna ens deixa un gran buit impossible d´omplir, però ens sentim reconfortats de veure la quantitat d´amics que tenia, tantes persones que, com nosaltres, se l´estimaven i estimaran per sempre.

Enveja pura i dura

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Sí, no em queda més remei que tenir una enveja de mides extraor­dinàries quan llegeixo que a Suïssa han estrenat un túnel de 57,1 km de llargada i pensat per circular-hi diàriament 325 trens entre els de càrrega i els de passatgers i que anirà a 200 km, fins arribar a 250 km per hora. Algú es pot preguntar d´on em ve l´enveja. Doncs cal pensar en quanta riquesa generaria el corredor mediterrani, transportant viatgers i mercaderies. El tren és amb molt el mitjà de transport més barat en qualsevol vessant i ara mateix totalment necessari per unir-nos a Europa i enllaçar amb aquests trens tan fantàstics que corren pel continent. Però, ca! tot ha de passar per Madrid, que és un cul de sac per enllaços internacionals. No sé on tenen el cap ni entenc que qui governi no planegi ni pensi en quest corredor que seria font de riquesa. Des d´Europa, per tot l´Est peninsular (Catalunya, Regne de València, Múrcia, Andalusia i Nord del Marroc) podrien ésser una font de riquesa insuperable, tant pel transport de mercaderies (són zones riques en productes fruiters, d´horta, entre d´altres) com per portar turistes, que és una de les primeres fonts de riquesa del país. Però no, cal fer AVE que només tenen pèrdues, carreteres sense trànsit, autovies sense clients i aeroports sense viatgers i vinga a acumular deute en lloc de riquesa. De vegades penso que tots plegats són una colla de descerebrats. Sempre hem anat a la cua d´Europa en matèria de transports (les vies ferroviàries a Catalunya són un desastre, els preus de les autopistes pels núvols... i no sento ningú ara que estem en campanya electoral que tingui com a projecte posar fil a l´agulla per construir d´una vegada el famós corredor). Segur que som la riota de tot Europa i això com a mínim. És justificada la meva enveja? Ja deia l´Espriu que volia anar Nord enllà...

Quan els moderats sucumbeixen

Jesús Domingo Martínez. Girona.

En tot el maremàgnum provocat a Àustria els últims mesos, el tema dels refugiats és només la punta de l´iceberg. El populisme, amb les seves respostes simples a problemes complexos, surt a la trobada de pors i fantasmes que no han sabut combatre les forces polítiques i culturals. Els extrems triomfen quan els moderats sucum­beixen davant el materialisme econòmic, la tebior moral i la manca d´horitzó cultural. Europa afronta un desafiament que no es resoldrà amb mera tàctica política. Combatre el populisme a les urnes és imprescindible, però de res servirà sense una profunda renovació cultural i moral. No voldria ser profeta.