Des del 2010 al 2014, el preu del kWh ha pujat el 33%; i el m3 de gas, el 24% en les despeses de les llars catalanes; malgrat el descens del consum en el 30% i el 16%, respectivament, fruit de l'estalvi. L'augment de la despesa dels serveis oligopòlics ha comportat una disminució del consum en roba i calçat, mobiliari, equipament de la llar i conservació de l'habitatge.
Mentre al món es creen 400.000 llocs de treball en energies renovables i se'n destrueixen 280.000 en energies fòssils, a Espanya, entre el 2008 i el 2014, s'ha passat de 136.000 llocs en renovables a només 70.000; l'impost al sol és una de les decisions polítiques al servei dels kilowatt-tinents que controlen el BOE amb portes giratòries.
Com és habitual en temps de crisi econòmica, disminueix el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat; càlculs recents publicats el 2012 donen 14.623 milions d'euros de dèficit: el 7,5% del PIB català. Amb tot, ens movem sempre entre el 7 i el 10%. Un escàndol, en plena negociació dels pressupostos socials de resistència, que la CUP s'obsessiona a empitjorar, amb gran entusiasme de la caverna.
La crisi del sector químic, que amenaça un miler de treballadors del sector, és un atac en tota regla a un àmbit de la indústria pesant que no es comporta de forma nòmada com d'altres. L'energia més cara d'Europa, el bloqueig de l'Estat del Corredor Mediterrani i la manca de suport estatal a la reconversió que la UE ha fet obligatòria abans de la fi del 2017. Un nou episodi de la guerra econòmica Madrid-Catalunya.
L'enquesta de condicions de vida de ?l'INE corrobora que, el 2014, una de cada cinc persones vivia sota el llindar de la pobresa. Els més vulnerables: aturats, menors de 16 anys, estrangers i llars monoparentals. El 13,7% de les famílies té moltes dificultats per arribar a final de mes, i el 40,6% assegura no poder-se permetre anar de viatge.
Els fons de pensions han estat buidats els darrers quatre anys pel PP, han perdut la meitat dels diners, i han posat en perill el sistema de la Seguretat Social, perquè l'han deixat sense reserva d'emergència i han caigut en picat els interessos que es cobraven pels fons. Només enguany, del gener al març, els interessos van disminuir el 30%. Els que som pensionistes hauríem de començar a preocupar-nos per la pròxima insolvència d'Espanya.
L'Estat té acumulada una cinquantena de conflictes amb la Generalitat per haver vulnerat decisions preses per majoria al Parlament de Catalunya beneficioses per al conjunt de la societat.
En fi, ha arribat el juny, època d'exàmens. L'Estat no aprova cap assignatura. No es preocupin, però, si són seguidors d'algun dels mals alumnes que donen suport a aquestes actuacions: les eleccions del 26 de juny no seran un examen seriós. Són un engany, i guanyaran els de sempre.
Així que calma; i a fer de Rajoy: asseguts, contemplant com passa el cadàver. No de l'enemic, sinó el propi.
