Casualitats de la vida fan que, mentre em trobo parlant sobre el meu passat associatiu amb en Francesc Marco Palau, emergeixi la figura d'en Francesc Dalmau Norat enmig de la conversa. Un, un jove historiador; l'altre, un metge que va morir el 2003 després d'haver viscut 88 anys ben plenament. El primer va historiar el segon. Una biografia publicada per la Fundació Josep Irla el desembre de 2015 m'arriba al cap d'uns dies per correu.

El primer Francesc m'explica del segon, d'en Dalmau Norat, que va ser el metge de Josep Pla i que va desembarcar a Normandia amb els aliats, en el marc de la Segona Guerra Mundial, com a soldat del Pioneer Corps de l'exèrcit britànic. Precisament aquesta setmana, el 6 de juny, va fer 72 anys d'aquell mític desembarcament. La unitat d'en Dalmau, tanmateix, hi va arribar uns dies més tard. Mira, imaginem que va ser tres dies després i així ?coincideix amb aquestes lletres.

El primer Francesc va néixer a Tarragona i el segon a Girona, però tots dos formats allà on més volien/podien aprendre sense que les barreres geogràfiques fossin tals. En Dalmau Norat, a part de ser metge per vocació i soldat per exigències de l'època (també va lluitar amb l'exèrcit republicà a la Guerra Civil), va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC (1980-1984) i alcalde de Palamós (1983-1985). En Marco Palau, però, engloba això de fer el soldat dins el seu compromís polític perquè ens el presenta com un "membre de la generació republicana compromesa amb els ideals d'una Catalunya lliure en una Europa democràtica". Al cap i a la fi, penso, sovint vocació i compromís van molt units. Moltes ganes de llegir la biografia d'en Dalmau Norat!