Vegin l'exemple d'aquest senyor alemany, jubilat fa uns anys, que viu a l'Empordà interior, en una caseta tranquil·la, on, amb esperit de MacGyver, s'ha fet alguns dels mobles i viu en pau, mirant els seus quatre olivars. La felicitat ha de ser quelcom així, una tranquil·litat d'esperit donada perquè saps que estàs en el lloc adequat fent el que vols. Cosa molt difícil d'aconseguir, un miracle.
Molts dels ciutadans tenen, tenim, l'autoestima baixa. Són anys de crisi, amb moltes famílies tocades, amb una classe política assetjada pels escàndols, i que fins ara sembla incapaç de posar-se d'acord en un programa de reconstrucció, també de l'autoestima, de mínims, i que ens ajudi a prosperar entre tots. Que pensin que si passem dels 68 milions de turistes als 72 milions previstos enguany és perquè aquí tenim prou atractius i coses per oferir al visitant.
D'un temps ençà s'aposta per les consultes, des de per temes locals fins afers de partits. Però no és la panacea. Amb excepcions, moltes mostres de participació no superen el 30% del cens. Per ser una expressió democràtica cal uns mínims de participació. Molts afiliats de partits deleguen els temes, i molts ciutadans no tenen una opinió sobre el tema en qüestió. Cada elecció espanyola val 160 milions d'euros, i unes catalanes ens costen més de 15 milions d'euros. I que els nostres representants pensin que la repetició excessiva d'eleccions i l'obstruccionisme alhora de governar provoca allunyament del ciutadà.
Els nazis, i no cal exagerar, però és així, van arribar al poder a una Alemanya en crisi gràcies a l'obstruccionisme polític.
