Cartes

Carles Mallart. girona.

Fa pocs dies llegia que s´havia localitzat i detingut els presumptes assassins de l´entranyable i estimat Jordi Comas, per part dels Mossos d´Esquadra. Una amiga meva vinculada al món de la justícia em deia que va visitar el centre que els Mossos tenen a Sabadell i que és d´una professionalitat i avanços admirables. Es diu que «qui treballa molt en un tema que no li agrada, d´això se´n diu estrès», i «qui traballa molt en un tema que li encanta, d´això se´n diu passió». En Jordi era d´aquests últims, un gat vell, un ­enamorat de la Costa Brava i de la seva família, un gran professional. Coincidíem a diferents llocs, recordo que l´últim on vàrem parlar unes setmanes avans del seu traspàs va ésser al camp del Girona, a Montilivi. Li vaig dir Jordi, sembles l´Esperit Sant, com t´ho fas? Discrepàvem de temes turístics, d´articles nostres en premsa, però això era bo, sempre ens acabàvem entenent. En llegir la notícia dels presumptes autors, una banda de magribins i albanokosovars, gent molt violenta, no voldria focalitzar els autors de la barbàrie amb la gent dels seus països de procedència, que em mereixen tot el respecte, però estaran d´acord que ens ha entrat molta xusma, i a vegades penso: Tot això de l´Estat Islàmic, a veure com acabarà. Recordo una anècdota d´un gironí que va ser convidat per un seu amic d´Albània, un dia va anar a veure´l. Van arribar de fosc i l´endemà en llevar-se hi havia al carrer aparcats un munt de vehicles amb matrícula estrangera. El gironí diu: Veig que el turisme us va bé, funciona, oi? L´albanès se´l queda mirant i li respon, i ara, amic meu, són cotxes trets de tot Europa que no han tingut ni temps de canviar la matrícula. Un país que permet això? Uf. Ho porten a l´ADN. L´única errada d´en Jordi Comas, semblar que era ric, quan només era benestant.

Diada de la Gent Gran de Girona

Lluís Torner i Callicó. girona.

El primer dia d´aquest mes de juny, a la nostra ciutat tingué lloc un esdeveniment que, per novè any consecutiu, es ve celebrant, organitzat pel Consell Municipal de la Gent Gran del nostre Ajuntament, amb el suport d´aquest, així com amb la col·laboració dels companys i companyes del Servei Municipal d´Atenció de la Gent Gran. És una diada dedicada a tot el col·lectiu d´aquells i aquelles que, havent deixat enrere la seva etapa activa, mereixen l´homenatge per tot allò que han anat fent, al decurs de la seva vida, envers les seves respectives famílies, i la col·lectivitat, del lloc on l´han ­desenvolupat; amb la qual cosa podem dir, també, que és una manera de fer país.

Tot i la importància ciutadana que té aquest homenatge per tot el que representa, els mitjans d´informació no n´han fet cas. Tret d´aquest diari, que en va fer una senzilla ressenya, la publicitat que se n´ha fet ha sigut gairebé nul·la. Això demostra que deuen vendre més altres notícies, menys agradables, però que tenen un caràcter més sensacionalista o punyent, o fins i tot, si voleu, morbós.

És una llàstima, però, sigui com sigui, el que compta és que tant els assistents -més de 700- com els organitzadors -a part dels corresponents parlaments de les autoritats assistents- vàrem poder gaudir, dins d´un ambient molt agradable, de les explicacions de la història de la nostra Catedral, i de les actuacions que ens van oferir membres de diversos casals i centres cívics gironins. Enguany, donada la considerable assistència d´homenatjats, l´acte es va celebrar a la sala gran de l´Auditori, que estava plena a vessar. Els que formem part de l´esmentat Consell Municipal, vàrem restar molt satisfets, veient com la gent s´ho va passar d´allò més bé. Per això, amb un sincer «Per molts anys», vàrem quedar emplaçats per a l´any vinent