Sovint, des de Catalunya s'ha mirat amb prudència el "problema lingüístic" que des de la Transició viu el País Valencià. El secessionisme lingüístic, promogut des del final del franquisme per una petita part de la societat valenciana, amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, només tenia un objectiu: destruir el valencià.

Com a fruit d'un pacte entre Pujol i Zaplana, el 1998 es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que teòricament portaria la pau lingüística, ja que seria l'ens normatiu per al valencià. Però només fa uns dies, per tal d'aconseguir (novament?) l'anomenada "pau lingüística", l'AVL ha propiciat un acostament a la RACV, cosa que al meu entendre és un frau a la memòria dels grans defensors de la nostra llengua i de la nostra cultura com van ser Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Carles Salvador i tants d'altres.

No m'imagino cap acord seriós entre la Real Academia de la Lengua i un grup d'aficionats que es reuneixen per parlar de Cervantes o de Calderón de la Barca. Com no m'imagino tampoc cap associació d'astrologia que pugui establir una col·laboració o intercanvi amb una Facultat de Física. O la facultat de Química amb uns alquimistes. O el Col·legi de Metges i uns "curanderos".

He de dir que a mi parlar d'un idioma valencià no em molesta. Però sense negar la unitat de la nostra llengua. Però parlar d'un idioma valencià i del seu present i del seu futur amb una associació com la RACV, que utilitza una normativa secessionista i que nega la unitat d'una llengua que parlem de Girona a Vinaròs, de Maó a Altea i de Fraga a Vila-real, Manacor, Perpinyà i Manresa, és aconseguir una pau lingüística?

Les barreges entre elements insolubles, per més bona intenció que hi hagi, no arriben mai a bon port perquè no es poden dissoldre. Com no és possible fer allioli, substituint l'oli per l'aigua. Com no és possible tampoc mesclar l'aigua i l'oli, perquè sempre acabaran separant-se l'una de l'altre.

Si l'AVL, que reconeix la unitat de la nostra llengua, era l'eina per aconseguir la pau lingüística, a què ve ara aquest acostament a la RACV que s'ha manifestat en contra d'aquesta unitat i que encara ara utilitza unes normes secessionistes? Com encaixarà (o incorporarà) l'AVL paraules reconegudes i defensades per la RACV com realisades, desenrollat, o fòra? Serà l'AVL qui reconeixerà i acceptarà les paraules i les normes que utilitza la RACV, sense que aquesta entitat reconegui la unitat de la llengua?

Cal recordar, per altra part, que la RACV és l'hereva del Centre de Cultura Valenciana, creat el 1915, i que va signar les Normes de Castelló, i que va ser durant el franquisme (a excepció d'uns quants membres que es mantingueren fidels als orígens d'aquesta associació) quan el CCV es convertí en RACV, que va optar per postures secessionistes, renegant del seu passat i propiciant unes normes del tot irracionals, que no tenien altre interès que el secessionisme lingüístic.

Davant d'aquesta maniobra de l'AVL, com es poden conjugar els criteris i els arguments científics dels filòlegs de l'AVL (arguments reconeguts per la romanística internacional) amb el secessionisme lingüístic dels membres de la RACV? Com és possible arribar a un acord entre els qui defensen el valencià i els qui no l'utilitzen?

La "pau lingüística" que pretén aconseguir l'AVL amb la RACV, no ens pot portar sinó a la fragmentació de la nostra llengua i a l'exclusió (prohibició) de paraules valencianes, com en els temps del Sr. Amadeu Fabregat a Canal 9, perquè eren "massa catalanes". Aquesta falsa "pau lingüística" només ens portarà a un ridícul, davant la comunitat científica internacional, semblant a aquella proposta del PP sobre "la parla dels valencians", quan defensava que el valencià "part sense dubte de la més profunda prehistòria". I és que segons el PP, el valencià s'escrivia "ya des del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric"!

La primera premissa per a un pacte entre l'AVL i la RACV, és reconèixer la unitat de la nostra llengua, reconeguda per totes les Universitats del món. I per això mateix, reconèixer que la nostra llengua, el valencià, és la mateixa llengua que es parla a Gironella, Eivissa, Lleida, Alcampell o Ripoll. Si no es reconeix això tan bàsic, aquest pacte no servirà per a res, i la "pau lingüística" serà impossible.

I és que sense reconèixer la unitat de la llengua (com sí que es reconeguda per ?tothom en el cas del castellà) l'AVL pot fer el mateix ridícul que Renfe i Correos amb les seves versions "diferents", valenciana i catalana. Per cert: jo també demanaria a Renfe i a Correos una versió "andaluza", una "murciana" i una "extremeña".

Aquest acord impossible ja ha produït el seu primer enfrontament, quan la RACV ha demanat un codi ISO per separar el valencià del català. I és que l'oli i l'aigua no es poden barrejar.