Després d'una dura i llarga campanya d'eleccions primàries, la seva victòria dimarts passat, a Califòrnia, va certificar el que havia anhelat durant anys: Hillary Clinton ?acon?seguia, oficiosament, la candidatura del Partit Demòcrata a la presidència dels EUA, a l'espera del seu nomenament oficial a la Convenció de Filadèlfia, a celebrar a finals de juliol.

Per a això, ha hagut de derrotar un rival pel qual pocs apostaven, el senador per Vermont Bernie Sanders, que ha estat capaç de guanyar primàries en 22 estats i ha aconseguit virar a l'esquerra el discurs de la pragmàtica Clinton, després de donar veu al descontentament dels joves i als que es resisteixen a l'augment de les desigualtats, com a conseqüència de la globalització.

Després d'obtenir la candidatura, en teoria hauria de ser fàcil per a Clinton aconseguir la unitat de la seva formació i galvanitzar els suports que van atorgar la ?presidència als Demòcrates en les dues últimes eleccions, amb ?l'objectiu de vèncer el seu oponent republicà, Donald Trump. Però només en teoria.

Malgrat l'animadversió que suscita Trump en àmplies franges de l'electorat (especialment, entre les dones i les minories blanca i ??hispa?na), no és menys cert que Clinton tampoc és popular entre bona part dels seus. Especialment, entre els joves, que la veuen com una representant de l'establishment i entre molts votants ?republicans moderats i independents, a perce?bre-la com una personalitat manipuladora i mentidera.

Per tant, el passeig militar cap a la presidència, que es preveia fa sis mesos, no serà tal. Però no hi ha dubte que Hillary Rodham Clinton és la favorita per fer història al no?vembre i convertir-se, ?finalment, en la primera dona que pre?sideix la superpotència ?nord-a?me?ricana.