Suprimeixen el grec i el llatí, que són la mare de totes les llengües de la civilització occidental, i imposen l'anglès a l'ensenyament obligatori, es lamentava la catedràtica de Llatí de la Universitat de Girona, Mariàngela Vilallonga. Confesso que no tinc especial facilitat pels idiomes. Més aviat, faig la viu-viu quan em trobo a l'estranger amb resultats satisfactoris però de poc m'han servit a l'hora d'aconseguir títols acadèmics. M'ha tranquil·litzat saber que l'èxit d'aprendre un segon idioma està vinculat a la genètica i a l'estructura i mesures del cervell. Si més no, aquestes són les conclusions de l'estudi acabat de publicar per Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Una investigació d'un grup de científics de la Universitat de Washington ha aconseguit predir amb èxit les notes que els estudiants universitaris van rebre a classe de segon curs d'idioma. Sembla, doncs, que la fluïdesa en les llengües no maternes no depèn del desgast de colzes, sinó de les variacions genètiques del gen COMT, entre altres factors. Això no dóna ni treu la raó a Mariàngela Vilallonga, però sí que pot servir a alguns per recomanar-los altres estudis.