Gran Debat

f. xavier roca font. palau saverdera.

Gran debat dels polítics espanyols (per cert cap dels candidat del nostre país), quan fa unes dues hores que parlen i diuen com de bé ho faran si guanyen, arriba el tema de Catalunya, 2 minuts i tot resolt. Si d´aquesta manera pensen guanyar vots, no comptin amb el meu, he escoltat el debat i he arribat a la conclusió que he perdut el temps miserablement, i ja no val ni la pena fer cap comentari de les opinions dels invitats a TV1, ni dels moderadors, un debat carca i sense ritme. Cada vegada més clar que hem de marxar i ser independents.

Fins quan?

joan carles alonso. flaçà.

«Incidencia a R-11: tren Sants 08.22- Portbou 10.30 circula amb 25 minuts de demora derivat de conflictivitat laboral» (extret de la pàg. web de Rodalies, dilluns 13 juny 2016)

I avui NO ÉS DIA DE VAGA... Serà una altra vaga encoberta?

Han estat 28 minuts.

Informació= 0.

Fins i tot ha desaparegut de les pantalles i anunciaven el se­güent, un rodalies, també amb retard.

Gent que no sabia quin tren agafar. Si aquest MD que arribava feia el servei d´un rodalies o aquest venia després, o no venia...

Quant de temps més hem d´aguantar el desori de Renfe-Adif?

Fins quan ens deixarem prendre el pèl per aquests que diuen que ens estimen tant?

Marxem d´una vegada.... Independència ja!!!

Absurd, engany, segregació...?

Montserrat Guardiola Rovira. girona.

On estem situats? Les nostres il·lusions es troben en una oscil·lació contínua. Què pretenen els nostres polítics? Manar, sigui com sigui i amb qui sigui, enfonsant el contrari? En Pedro Sánchez ens ho mostra cada dia, «fora en Rajoy, fora en Rajoy... és que el considera més valuós i es veu incapaç de superar-lo?». Senyor Sánchez, ens ha de conquistar amb bons programes i de moment... De moment el que ens assenyalen són prohibicions: anul·lar tot el que no sigui oficial perquè els polítics perdrien autoritat. No detestàvem les dictadures? Que encertat el que llegia fa pocs dies en aquest diari. «La llibertat té un preu».

Tenim una societat desorientada perquè s´han oblidat que tots en formem part, quantitat de ciutadans, amb plena consciència, il·lusió i capacitat per un be comú. Tot el que sigui destruir-ho fracassarà. Esperem menys ostentació de potència i més projectes concrets i factibles. Menys mal que existeixen sectors molt actius en la nostra societat. Són capaços de portar-los a cap els que realment volen el bé dels que conviuen amb nosaltres. Activitats culturals, suport als necessitats. Sr Sánchez atenció predilecta a l´educació. Que poca importància es dóna a la convivència en la família, que és on aprenem a valorar cada una de les persones acceptant els diversos comportaments.

Serà que ens volen fer creure que tot ha de començar. Markus Gabriel, professor de la Universitat de Bonn, ha publicat un llibre: Porque el mundo no existe i s´ha convertit en un èxit de vendes. Està clar que no estem contents de com funciona el món però prudència, senyors governants.

M´he tret un pes de sobre

ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.

És una manera de dir catalana quan alguna cosa ens atabala i ens costa trobar la manera d´aconseguir que se solucioni, és una mena de pes que tens i no està al teu abast trobar-hi la solució. Aquesta espècie de malestar em va estar amoïnant mentre tot el procés ­català estava unit a la CUP i jo sempre temia que ens en farien alguna, ja que pensava i no m´he equivocat que no eren gent de fiar. Era com sentir que estàvem lligats a una corda que està a punt de trencar-se i aguanta per un fil i no saps massa com ni quan petarà. I ha petat, però el nostre President ha sabut parar el cop i per fi sento que podem tornar a agafar les regnes del nostre govern sense estar sempre amb un «ai» al cor. La manera de ser d´aquest grup és radical, antisistema i el seu objectiu és trencar totes les lleis sense valorar que no es pot anar així pel món. Era per a mi com tenir un clau ­cremant a dintre la sabata. Ara ja ens l´hem tret i espero que el seny català que sempre hem tingut guiï les passes al nostre president per arribar a port sans i estalvis.

Quin pes m´he tret de sobre! Sé que tot està molt complicat i el camí per a Catalunya serà feixuc i difícil de resoldre en molts sentits però almenys ens hem tret de sobre aquesta càrrega que ens lligava vers un grup de gent inestable i de malfiar. Cap comunitat és ­igual, llavors, és tan difícil d´entendre la indiosincràcia de cadascuna i actuar de manera que amb diàleg i bona voluntat es pugui tenir una total avinentesa amb totes i cadascuna d´elles? Aquesta hauria d´ésser una de les bases d´un bon govern.

Ara que vénen eleccions tant de bo s´arribi a entendre que cal diàleg, justícia i una molt bona administració dels béns públics per tirar endavant.