Hi ha persones que ho tenen claríssim -vull ser mestre, per exemple- però per a la resta de mortals escollir carrera universitària pot ser un veritable tràngol. No hi ha cap consell màgic i per a molts estudiants serà un calvari per més consells benintencionats que llegeixin per aquí i per allà. Però no puc no posar-hi el meu granet de sorra, i si hi ha un únic estudiant que en treu alguna cosa bona em donaré per altament satisfeta.

La primera cosa que us diria és que apunteu alt. Si en el fons en el fons en el fons voleu fer o ser no se què -però us fa por i la nota de tall és molt alta i segur que no hi entreu i si hi entreu no us en sortireu, etc. etc. etc.-, feu-ho igualment. Si no hi entreu o no us en sortiu sempre sereu a temps de buscar un pla b. Segur. Però que no us trobeu mai pensant allò de "ai, si jo el que volia era fer no sé què, ho hauria d'haver provat...".

Si realment aneu molt perduts, la consigna és que procureu no tancar-vos portes. Segurament sabeu si us sentiu més còmodes amb les lletres o amb les ciències. Una vegada tingueu això clar, escolliu una carrera que no sigui gaire especialitzadora, una carrera una mica general, que no us deixi atrapats. Exemples de carreres generals: biologia, humanitats. Exemples de carreres de les quals és difícil sortir: enginyeria civil (camins, canals i ports), direcció d'orquestra, disseny de moda. Segur que m'enteneu. Si el problema realment és greu i no sabeu si us agraden més les ciències o les lletres, per experiència us diria que és més fàcil passar de ciències a lletres que de lletres a ciències. Quan fa anys que no fas mates i física és molt difícil tornar a entrar en aquest món. Al revés no tant: una persona que s'ha dedicat a la ciència i de cop entén que li agrada escriure i que es vol dedicar al periodisme ho tindrà més fàcil.

Escollir una carrera universitària té a veure a trobar el punt d'equilibri entre la intuïció i la raó. Entre allò que ens crida i el sentit pràctic. És com quan vas a comprar-te unes sabates: t'han d'agradar molt, t'han d'entrar pels ulls, t'han de quedar bé, te les has de sentir teves, has de pensar "mm, amb aquestes sabates aniré molt bé per la vida, fan molt per mi" i això és el més important. A la vegada, però, és clar, hi ha d'haver el teu número, han de ser còmodes, les has de poder pagar i han de ser de qualitat perquè no se't facin malbé al cap de tres mesos. Si et saps comprar unes sabates, saps escollir una carrera. El que passa és que se'ns fa tan gros que ens quedem bloquejats. No tingueu por. Si teniu molt clara una vocació, endavant! Us en sortireu. Si no la teniu, penseu que les feines cada vegada són més estranyes, que no tenim ni idea de com seran d'aquí a vint anys i que tendim cada vegada més a l'especialització post carrera. Formeu-vos en un camp que us agrada, en el qual us reconeixeu i us sentiu còmodes. A partir d'aquí, tot és possible, perquè amb el pas dels anys anireu trobant la manera d'anar-ho perfilant per anar arribant allà on voleu estar.