Pels voltants del 20 de juny, ens havíem acostumat a anar a Torroella. L'esquer? El Festival del Còmic. Les comarques gironines no disposaven de cap iniciativa com aquesta. Una trobada que procurava desmarcar-se dels festivals multitudinaris, que es fan al voltant del manga i la historieta.
Als inicis, algú proposava que el mirall fos Angulema. Era una utopia difícil d'assolir, sobretot per la diferència de mida entre les indústries francesa i catalana. La trobada torroellenca, en canvi, no té res a envejar-li al Festival International du Disque et la BD de Perpinyà.
El festival empordanès havia de bufar enguany les espelmes del desè aniversari. Però l'Ajuntament, adduint unes qüestions econòmiques ben legítimes, ha decidit aturar-lo i replantejar-se'l. Ai!É Tant de bo que la Generalitat, a través de l'ICIC o de l'organisme que fos, contribueixi a reflotar-lo.
Si s'aposta per descongelar-lo, seria bo orientar-lo a una franja de públic més generalista, potenciar els actes temàtics i, sobretot, programar exposicions amb dibuixos originals. Si et ve a firmar el gran Jordi Bernet, munta-li una bona exposició de Torpedo -i, de passada, alguna activitat paral·lela relacionada amb la novel·la o el cinema negre. Però, esclar, per poder maquinar una cosa així, potser abans necessites un consell d'assessors.
A Torroella no hi ha cap Museu Dalí, però tenen l'Editorial Panini. Agradin més o menys, aquesta publica alguns dels personatges més populars del còmic, el cine comercial i les sèries de tele. I desaprofitar el potencial de tot aquest imaginari cultural és un error greu.
