Feia temps que intuïa que el govern de Girona havia convertit les multes de trànsit en un fabulós canal d'ingressos. La prova la tenim en el radar caixa enregistradora de la carretera de Barcelona i en el nou radar mòbil que han comprat per fabricar bitllets d'euro. Però la intuïció s'ha convertit ara en una certesa. Sembla que els policies han acceptat la condició de sicaris recaptadors de Marta Madrenas i Joan Alcalà. Dissabte vaig aturar el cotxe en doble fila (ho reconec) al carrer Joaquim Vayreda. No va passar ni un minut que un insistent clàxon d'un cotxe patrulla de la policia municipal, que tenia just al darrere, em va obligar a engegar i circular. Però només vaig rodar 20 metres perquè, per ensurt meu, van activar l'escandalosa sirena, obligant-me a parar enmig d'una rotonda.
Agent 10228 Saps per què t'he aturat? (Desconec quan va ser que la policia va deixar de tractar de vostè el ciutadà)
Jo Per aparcar en doble fila. Li demano excuses, ho he fet perquè la nena s'estava col·locant al seient.
Agent 10228 T'has saltat el semàfor. (Insisteix a tutejar-me)
Jo Quin semàfor? Jo no n'he vist cap. El seu clàxon m'ha empès a circular. (El semàfor existeix però quedava fora del meu camp de visió perquè m'hi havia aturat quasi a sota i estava pendent a través del retrovisor del cotxe policial. Vaig intentar raonar la meva història als prepotents agents 10228 i 10206 però no tenien cap interès a escoltar-me).
Agent 10228 Seran 200 euros i 4 punts del carnet per saltar-se el semàfor. (Ja em tracta de vostè).
No firmo la denúncia i li demano el número d'identificació per recórrer la multa. L'agent 10228, de cabells blancs ben traçats i pell de bronze, senyala amb suficiència el seu pit dret, on té gravat el número. L'agent 10206, més jove i més fatxenda, ho escolta i s'acosta desafiant. Em clava els ulls i mostrant com un gall el pit, diu: "Agafi també el meu per fer el que vulgui!". Marxen creuant-se somriures sardònics i em deixen al mig de la rotonda. Sense comprovar si conduïa begut i amb una nena dins del cotxe. Si com diuen, m'he saltat un semàfor, serà perquè anava gat, pateixo ceguera o potser volia fugir... no? Però no sembla que els importés el més mínim què m'havia portat a cometre aquesta suposada infrac?ció induïda per ells mateixos. La finalitat era clavar-me la multa.
Feia mesos que no veia cap agent pel barri. Mai hi són quan cada vespre manades de gossos campen deslligats, pixant-se i cagant per cada racó dels portals i establiments comercials dels edificis, mentre els amos divaguen sobre totes les intranscendències del dia. Tampoc es veuen patrullant pels sinistres espais de l'estació del tren, on es concentren tipus desagradables que es barallen violentament després o abans de posar-se de droga fins a les celles. Els agents tampoc apareixen quan, de matinada, joves borratxos es llencen escandalosament per la llarga "tirolina" fins a destrossar-la. Tampoc hi ha notícies seves quan el barri pateix una onada de robatoris.
Ara bé, que a ningú se li acudeixi saltar-te un semàfor mal posat, encara que sigui empès pel clàxon d'un policia. Aleshores són infal·libles: et tracten de tu, et menys?preen, et titllen de mentider davant la teva filla i et roben 200 euros.
