Fa pocs dies Pablo Iglesias va presentar el seu programa electoral i es va declarar socialdemòcrata. S'han desfermat flamarades des de l'infern. Molta gent ha començat a parlar sobre el que és la socialdemocràcia i el que no. He trobat tot plegat al·lucinant. La política ha quedat en mans de creadors de publicitat, de guionistes de televisió amb més o menys gràcia i de politòlegs que no han llegit cap llibre d'història. I el que es diu és de jutjat de guàrdia.
Anem a pams, d'on surt el socialisme si no és de Marx i Engels? És veritat que del socialisme molt aviat en sorgeixen dues línies de corrents de pensament. Una que vol construir-se des de la democràcia i una altra de revolucionària, que hem acabat denominant comunisme.
Ens han fet creure que la socialdemocràcia és una ideologia mesella amb els poders econòmics. Tal com ara. Fals. El partit socialista menys radical d'Europa occidental segurament ha estat el Partit Laborista anglès. Doncs bé un cop s'acaba la II Guerra Mundial els laboristes liderats per Clement Attlee guanyen contra pronòstic i per pallissa a Winston Churchill. El seu programa planteja la nacionalització de la banca, del carbó, del gas, de l'electricitat, del transport per tren i per carretera, i la indústria de l'acer i del ferro. Van apujar els impostos als rics d'una forma molt contundent, sabien que qui havia guanyat la guerra eren els treballadors al front. I van crear el formidable Servei Nacional de Salut, el servei de salut pública més comunitarista del món. Els conservadors no s'han reformar-lo mai. De fet és d'on el Congrés de Cultura Catalana va copiar, en part, els actuals CAP. Avui ni la força més radical és capaç de plantejar en el seu programa de màxims -no ja en el programa electoral- ni la meitat del tipus de coses que es plantejaven els partits socialdemòcrates europeus després de la II Guerra Mundial.
És veritat que els partits socialistes europeus van tenir una avantatge, els rics tenien por. No ens enganyem, l'URSS anava molt malament pels que vivien allí, però molt bé pels treballadors del món occidental. Els rics pagaven als EUA un 70 d'IRPF i no es queixaven com ara ho fan els rics que usen tota mena d'artificis i il·legalitats per no pagar mai a Hisenda. La socialdemocràcia és una ideologia que pretén arribar a una societat socialista per la via democràtica. No una ideologia que es rendeix als poderosos. El mateix que va fer d'assessor al programa electoral del PSOE del 2000 és el que ha assessorat ara a Units/Podem. Tothom pot opinar el que vulgui, hi té tot el dret. El que critico és que hi ha massa líders de partits o d'opinió que desconeixien absolutament tot de la nostra història i de la significació de la paraula socialisme.
