Demanar quelcom tan estrany i estrafolari com "coherència" als polítics d'avui, sembla un pecat. Aquells als quals se'ls hi demana, fins i tot giren la cara davant la pregunta. Com pot ésser que els representants dels mateixos partits de dos pobles veïns com són Castelló d'Empúries i Roses, afrontin un sol problema, el top manta, amb solucions tan diferents i contradictòries? Mentre a Roses, governada per una coalició entre Convergència i Gent del Poble (o del bon rotllo, que és el mateix), la solució és de repressió total, amb la connivència equidistant de la que sembla haver-se apropiat l'actual equip d'ERC, a Castelló-Empuriabrava, governat per ERC en coalició amb els convergents, l'ajuntament "legalitza" (i anuncia a bombo i plateret) un "mercat nocturn" de falsificacions, que perjudica greument els interessos dels fabricants dels originals, on els venedors operen amb el vistiplau municipal, a canvi d'una petita contribució en forma de llicència.
Si extrapolem aquesta incoherència als partits que "operen" a nivell del país o de l'Estat, el fenomen es desborda. Veure la lluita de Pedro Sánchez, per exemple, pels vots dels ciutadans d'una i per frenar els constants atacs de la seva "companya" andalusa Susana Díaz per a conquerir la seva cadira per l'altre banda, és desencoratjador, sobretot pel suport que ella rep dels "barons" del partit. I ERC? Estan tan concentrats en guanyar-li la supremacia a una feble i ferida CDC a Catalunya, que semblen haver perdut el principal objectiu -guanyar el país- completament de vista. Igual que la CUP, que ha iniciat la seva implosió amb les primeres dimissions de membres del seu aparell polític. Tot això sense ni tan sols parlar de Ciutadans, que és capaç de pactar amb els socialistes per una banda i exigir el cap d'en Rajoy per l'altre a canvi del seu suport, mentre que de Podem diuen no voler saber res. Alhora, Pablo Iglesias i Alberto Garzón somien amb el sorpasso al PSOE i han sacrificat fins i tot un dels seus principals compromisos -el referèndum català- per assolir aquest objectiu.
Davant les eleccions espanyoles del proper diumenge, el panorama és certament desolador. Primer, per la seguretat que, a grans trets, el resultat, que fa sis mesos no va servir per res, serà molt semblant al d'aleshores i en segon lloc perquè a casa nostrs tenim altres prioritats que cap dels partits que es presenten no semblen voler adreçar. Al final, encara tindran raó els cínics que diuen que el vot "útil" dels catalans ha d'ésser per als impresentables del PP, perquè cap altre partit de tot l'arc parlamentari fomenta la independència com ells.
