Acabem d'entrar a l'estiu l'estació de festivals per excel·lència. En aquest període els esdeveniments musicals agrupats sota l'etiqueta de «festival» es reprodueixen per a tota la geografia fins al punt de transformar en festivals allò que abans anomenàvem simplement, concerts.

És evident que el concepte «festival» està de moda. No hi ha poble ni ciutat que no organitzi un festival al llarg de l'any. Fins al punt d'acabar banalitzant el concepte.

Semblava que amb la crisi els festivals es veurien reduïts, ja que la despesa pública havia de reduir-se, però hem vist que lluny de minvar, aquests s'han multiplicat durant aquest període de recessió. Hi ha molts més festivals el 2016 que el 2007.

Hi ha diversos tipus de festivals, però jo en diferenciaria com a mínim tres.

Els festivals pròpiament dits. És a dir, aquells que tenen una trajectòria que els avala, que estan especialitzat en algún àmbit concret, que tenen èxit de públic i que són capaços de formar part de l'agenda cultural nacional i internacional. Aquests són els festivals per excel·lència i els que inspiren la resta de festivals. A casa nostra en tenim força i són importants econòmicament parlant. Dins aquest àmbit i inclouriem el Sònar, el Primavera Sound, l'Acústica, Temporada Alta, el Mercat de Música de Vic, el Festival Castell de Peralada, Terra de Trobadors o Tarraco Viva, entre altres. Són esdeveniments culturals de referència que són importants i que tenen un retorn important al seu entorn. Quan es parla de festivals es pensa sempre en aquesta tipologia. De fet, ells són els culpables de la festivalitis.

Paral·lelament a aquests, tenim el seguit de festivals creats a imatge d'aquests per les localitats que voldrien acollir algun dels festivals que funcionen. Són festivals més humils, en què gairebé no hi ha ni un eix temàtic o concepte diferenciador i que es limiten a programar un cicle de cinc o sis concerts durant un període de temps -mesos d'estiu o un cap de setmana- i serveix per oferir una programació a la seva ciutadania i a la dels pobles veïns. Solen ser festivals ?intercanviables en què participen els ?mateixos artistes i que esdevenen un complement per a l'oferta pel turisme intern de la ?localitat. Aquest és el tipus de festival que més s'ha multiplicat i el que està present en ?totes i cadascuna de les localitats costaneres.

I finalment, hi ha els festivals temàtics o sectorials. Que s'especialitzen en un tema concret i acaben esdevenint referent en aquella temàtica en l'àmbit regional o nacional. Els més brillants són els que ajuden a promocionar un municipi i esdevenen un aparador de la localitat durant els dies que dura el festival. No acostumen a tenir un gran èxit de públic però esdevenen singulars i acaben tenint molta més repercussió econòmica i de promoció que els abans descrits. Alguns d'aquests acaben convertint-se en referents internacionals i passen a la categoria dels primers que hem comentat.

De ben segur hi ha altres tipologies de festivals però crec que tots poden encabir-se en aquestes tres tipologies.

La pregunta del títol s'explica per diverses causes, però sobretot arran de la notícia que la ciutat de Girona que sota el lideratge de Carles Puigdemont es va voler posicionar com a «Ciutat de Festivals» començava a replantejar-se no tant la marca però si el nombre i alguns dels festivals que s'organitzen a la ciutat.

Trobo que és una reflexió interessant. No només per l'excés de festivals que al meu entendre té la ciutat sinó perquè sovint hi ha hagut molt poca autocrítica sobre alguns festivals i el retorn que generen. No estic parlant de Girona sinó en general.

I és que la moda dels festivals ha estat motivada per la poca destresa turística de molts municipis, que han considerat que la millor manera de promocionar una ciutat i aconseguir visitants era a través de la creació d'un festival cultural. Això ha anat paral·lel a la reducció de la programació cultural estable.

S'ha desvestit un sant per desvestir-ne un altre.

Hi ha massa festivals? Sí, sens dubte. Se n'haurien de suprimir? I tant. Però alhora s'ha d'apostar per aquells que funcionen i tenen una trajectòria d'èxit i potenciar els singulars i diferenciadors.

Cal deixar passar la moda dels festivals, apostar per la programació anual i reivindicar els festivals que s'ho mereixen.