El desafortunat cartell de l'organització «Endavant Osan», amb el qual els membres d'aquest col·lectiu han convocat una concentració a València per al dia de l'Orgull LGTB, ha estat, al meu entendre, una manera innecessària, gratuïta i absurda de ferir la sensibilitat de molts valencians. I no només dels valencians que som cristians. El que pretenia «Endavant Osan» ho ha aconseguit: sortir a la primera pàgina dels mitjans de comunicació. Perquè un altre cartell no hauria estat notícia.

Però ferir gratuïtament la sensibilitat dels cristians en un tema tan estimat per ?nosaltres com és la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats o la de Montserrat, és faltar al respecte a milers i milers de creients que estimem i venerem SantaMaria, la mare de Jesús. Però no és només no respectar els nostres sentiments religiosos. Sé que hi ha molts valencians que, sense ser creients, estimen i respecten la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i la de Montserrat. Són milers de valencians (creients i no creients) que cada 17 i 18 de març, en l'ofrena a la Mare de Déu, s'acosten a la seva imatge, a qui confien els seus sentiments, les seves angoixes, les dificultats i els neguits que porten al cor. Milers i milers de valencians i de valencianes que fan cues d'hores per poder arribar a la plaça de la Mare de Déu i portar els seus rams de flors. O milers i milers de valencians que aclamen la Mare de Déu dels Desemparats en el dia de la seva festa o que al llarg de l'any s'acosten a la seva basílica per pregar o per restar un moment en silenci. Com també passa el mateix amb els milers de catalans que pugen a Montserrat a venerar la Moreneta. Per això em dol que es banalitzi d'aquesta manera, dues imatges tan estimades per creients i no creients.

Encara avui són milers els cristians que a Síria, a Iraq o a Egipte pateixen persecució per raó de la seva fe, sense que Occident (desgraciadament) s'immuti, ni faci res per evitar-ho. Sense cap protesta del món «civilitzat», sense cap acció a favor d'aquests cristians desposseïts dels seus béns, de les esglésies destruïdes i dels qui, fins i tot, són assassinats. En aquest genocidi, davant el silenci del món «civilitzat», només el papa Francesc ha apel·lat a la raó i al diàleg per acabar amb aquest extermini dels cristians.

I malgrat que la Declaració Universal dels Drets Humans defensa el dret a la llibertat (art 1) a la vida (3) i a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, així com a manifestar públicament aquests drets (18) desgraciadament, al segle XXI aquests drets són conculcats, i les minories cristianes dels països de majoria musulmana es veuen perseguides o expulsades. Per això, un informe de la revista Der Spiegel afirma que els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a Iran i des d'Aràbia Saudita, Afganistan o Somàlia.

És per tot això que em dol que, amb tot el que estan patint molts cristians, s'utilitzen dues imatges de la Mare de Déu per convocar una manifestació i per ridiculitzar el fet religiós. Una realitat, la del cristianisme (amb les seves ombres també) sense la qual no es podria entendre Europa.

Com va dir el papa Francesc de retorn del seu viatge al Brasil, el juliol de 2013, qui som nosaltres per jutjar els homosexuals? Per això el meu respecte a tots ells i la meva condemna per les agressions i les discriminacions que sofreixen i d'una manera particular, pel recent atemptat que ha tingut lloc a Orlando.

Si som molts els qui ens sorprenem d'un món «civilitzat» que calla davant dels assassinats dels cristians, també som molts els qui ens sorprenem de la utilització de les imatges de la Mare de Déu dels Desemparats i de Montserrat per ridiculitzar la fe dels deixebles de Jesús de Natzaret, que malgrat que no sempre hem estat prou fidels a l'Evangeli, no per això hem de veure com es banalitzen unes imatges tan estimades i tan respectades. I no em serveix de res que s'apel·li a la llibertat d'expressió, ja que l'ofensa als sentiments de les persones (de totes!) no justifica la ridiculització d'unes creences o d'uns sentiments. Demanar respecte a la diversitat, a qualsevol diversitat, vol dir també demanar respecte per als cristians, per als nostres símbols i creences i per a les imatges que venerem.