si estan llegint aquesta frase, això vol dir que aquest diari que m'apadrina ha decidit jugar-se-la per mi. Perquè avui és jornada electoral, i per tant no es pot fer cap mena de propaganda política. Però jo he decidit desobeir.
Mirin: a l'Argentina, durant la jornada electoral és prohibit de fer espectacles a l'aire lliure o a sotacobert, i no es poden fer servir els domicilis particulars com a dipòsits d'armes a menys de vuitanta metres de les meses electorals. Prou. A Xile no es poden vendre begudes alcohòliques, ni celebrar actes artístics o esportius fins passades dues hores del tancament de col·legis. Entesos. A Espanya, el guaret comprèn el dia anterior i el dia que es vota, i no es poden publicar enquestes ni es pot demanar el vot de ningú per a ningú. Bo.
En canvi, els Estats Units d'Amèrica, Alemanya i Anglaterra no legislen gaire o gens aquests períodes. Tant és així, que a peu d'urna, el ciutadà pot trobar un motivat de qualsevol partit, esgargamellant-se per l'opció. O un partidari de no votar mai. Amunt.
I malgrat la prohibició em privi de demanar-los un vot teledirigit, jo he decidit desobeir. Tanmateix no té gaire mèrit, ara que les xarxes socials bullen cada dia tot l'any. Avui en van plenes, d'esgargamellats. Però jo me la jugo des d'un diari, des d'un vell mitjà de comunicació s'entén, i per això la meva gesta (o la del Diari de Girona) és carn de denúncia.
Al vent. Escric aquest pobre paper la nit de Sant Joan, quan no fa ni dos dies que s'ha destapat el cas de Fernández Díaz. Per tant avui diumenge no puc parlar de fins on han arribat les escòries de les filtracions, dutes a la llum pel diari Público. Ni puc esplaiar-me sobre dimissions improbables. Però suposo que com jo, alguns de vostès no s'hauran estranyat de res. Els vells, perquè van patir/gaudir el franquisme. Els de la meva edat, perquè vam patir/gaudir la Transició que jo en diria Transsubstanciació, perquè és quan el franquisme es va convertir en cafè per a tothom. I els més joves, en fi, perquè han pogut sentir com el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alonso, després de dir que és molt espanyol, deixa anar allò de "les hemos destrozado la sanidad pública".
Mirin: conec molt bé les comarques gironines. Quan hi duc algun amic de Barcelona, no és estrany que se sorprengui, és l'aire que s'hi respira, que la majoria siguem independentistes. I jo sempre previnc l'amic que això és un miratge. Li dic que ens fem la il·lusió, estelades a les giroles i poder parlar català fins i tot amb déu. Però no ens enganyem. D'independents no en som pas. Per tant, jo els dic, a tots vostès que tenen la bondat de llegir-me, sobretot als que, pel que sigui, d'independentistes no en són gota: l'Estat espanyol no canviarà. I si els repugna el cas Fernández Díaz tant com a mi, si els plau votin independència. No cal ni que sigui avui, fixin-se què els dic. No. El millor seria fer-ho en un referèndum unilateral, per allò de poder votar que no, si alguns de vostès ho troben conseqüent.
