S'han celebrat recentment a Tarragona les XVI Jornades de Presidents d'audiències provincials, que han congregat quaranta-cinc representants de tribunals de províncies espanyoles. L'esmentada ?reunió va finalitzar amb la redacció d'un document que recull algunes qüestions interessants a manera de conclusió. Entre elles, es demana instar el Consell General del Poder Judicial i a les sales de govern dels diferents tribunals a l'adopció d'acords de bones pràctiques en relació amb els escrits processals, la documentació aportada en els procediments i la durada dels informes orals.

Es demana que s'informi sobre això el Consell General de l'Advocacia o els consells de l'Advocacia de cada àmbit territorial per a la seva difusió, especialment allà on hi hagi comissions mixtes "Sala de Govern-Consell de l'Advocacia". En tot cas -al meu parer-, més que limitar-se a informar els advocats de la imposició d'aquestes formalitats, seria convenient consensuar amb ells l'aprovació d'aquestes denominades "bones pràctiques". El contrari suposaria una intromissió il·legítima en l'exercici d'una professió -la d'advocat-, que incidiria directament sobre els drets de les persones.

Aquest anunci es produeix poques setmanes després de la publicació per part de la Sala de Govern del Tribunal Suprem d'unes normes que estableixen l'extensió màxima, el format i l'estructura dels escrits d'interposició dels recursos de cassació dirigits a la Sala Tercera ( del Contenciós-Administratiu) de l'esmentat tribunal, així com dels escrits d'oposició a aquests recur?sos. En aquest acord s'estableixen formalitats tan pintoresques com que els escrits d'interposició i contestació hauran de tenir una extensió màxima de 50.000 caràcters amb espai (equivalent a 25 folis a una sola cara), amb inclusió de, si escau, notes a peu de pàgina , esquemes o gràfics susceptibles de ser incorporats.

A més, es requereix a l'advocat que signi l'escrit per certificar al final d'aquest el nombre de caràcters que conté. S'obliga a utilitzar com a font de lletra el model "Times New Roman" a mida de "12 punts" ("10 punts" en les notes de peu de pàgina o a la transcripció literal de preceptes o paràgrafs de sentències), interlineat d'"1,5 cm" i "2,5 cm" en els marges horitzontals i verticals. Fins i tot s'exigeix que els folis vagin numerats a la cantonada superior dreta, en format creixent i començant pel número 1.

El fonament d'aquesta unificació de criteris s'explica per la inqüestionable sobrecàrrega de treball dels jutjats i tribunals i, per això, només pot qualificar-se com una restricció del dret de defensa, duta a terme per mitigar el volum i el nombre de recursos que han de estudiar els magistrats.

L'ideal seria comptar amb un nombre de tribunals d'acord amb la litigiositat de la societat. Però, tenint en compte que els nostres governants es neguen a fer inversions en l'àmbit de l'Administració de Justícia, la corda seguirà trencant-se una vegada més pel costat més feble, imposant-se a tal efecte retallades als advocats a l'hora de la presentació dels seus escrits. Al meu entendre, aquesta mesura afecta notablement el dret de defensa de les parts del procés i, sobretot, suposa donar l'esquena a anys de jurisprudència del nostre Tribunal Constitucio?nal pel que fa a la no imposició de formalis mes excessius per a l'accés a la jurisdicció i als recursos. Crec que el Consell General de l'Advocacia i els Consells de l'Advocacia de cada àmbit territorial haurien d'alçar la veu per defensar l'exercici de la professió d'advocat, que es pot veure seriosament afectada per una dinàmica cada cop més restrictiva, i en ocasions amb una marcada tendència a l'absurd, si preval més l'estètica de la presentació que els mateixos arguments jurídics.

Ningú nega l'existència de determinats plets d'enorme complexitat, amb multitud de demandants i demandats, i que requereixen l'exercici de diverses accions judicials en una única demanda. En aquest sentit, no admetre un recurs perquè excedeixi de vint folis o establir com a criteri d'admissió el tipus de lletra o l'interlineat utilitzats és un despro?pò?sit que acabarà afectant amb tota seguretat els drets dels ciutadans, la qualitat de la Justícia i, en conseqüència, la qualificació d'Espanya com a Estat de Dret.