vagi per endavant que els retards de qualsevol servei públic perjudiquen tothom, particularment persones concretes i determinades, però genèricament tota la societat. La diligència i eficàcia en la prestació de serveis tan essencials com la Sanitat, la Justícia o l'administració pública en general, incloent tots els organismes, són exigibles i imprescindibles si volem que la ciutadania vegi reconeguts els seus drets, ateses les seves necessitats i complertes les seves expectatives. Només així hi haurà base i fonament per confiar en els organismes i responsables d'aquests serveis públics. Però hi ha moltes coses que haurien de canviar.

Repassant alguns d'aquests serveis públics, s'ha de reconèixer l'esforç i la dedicació de molts funcionaris i empleats que, fins i tot més enllà del que els és exigible, treballen amb diligència, bon humor i amabilitat. Però no ens podem enganyar, tots els sistemes i grans organitzacions generen rutines, privilegis i disfuncions que sovint van en perjudici de les persones concretes, dels usuaris, dels administrats. I això succeeix quan, sense causa justificada, de manera arbitrària i indeguda, es dilata l'adopció de mesures necessàries per atendre una petició, per respondre a una necessitat, per fer un aclariment o per resoldre un problema.

No podem restar insensibles davant situacions que, tot i que siguin "normals", perjudiquen els drets de la ciutadania i desacrediten l'organisme que presta el servei. Així, en el tema de la sanitat, cal preguntar-se el perquè s'allarguen situacions de baixa, injustificadament, donant l'excusa que les proves necessàries per fer el diagnòstic correcte es retarden mesos i mesos. He vist situacions kafkianes i insultants: negar una ressonància per comprovar la causa d'uns determinats dolors de l'espatlla, emetre l'alta mèdica per suposada curació, i finalment quan la persona afectada, particularment s'ha espavilat a fer-se la ressonància, s'ha detectat una greu lesió. I si parlem dels retards dels tribunals, podem esperar asseguts que es faci justícia. Una justícia tardana, una resolució fora de temps, no deixa de ser una injustícia.

El temps és l'únic capital segur de cada persona, i cada dia veiem com s'abusa de les persones, dels administrats, de la ciutadania en general, disposant caciquilment del seu temps, com si el seu temps no comptés per a res o no fos important. Per tant, cal rebel·lar-se, cal exigir diligència, eficàcia i responsabilitat de tots els responsables dels serveis públics, recordant-los que el temps és el més gran tresor de cada persona, i que els administrats no som súbdits, som subjectes i pagadors dels serveis públics.