En qualsevol país civilitzat i seriós, després de les gravacions que ens ha revelat el diari Público, el ministre de l'Interior no hauria trigat ni cinc segons a dimitir i s'hauria retirat de la política pels segles dels segles (amén). I el president del Govern, que també surt anomenat en aquest mullader, hauria d'haver repartit a tort i a dret explicacions, disculpes i excuses creïbles.

Però com que a les Espanyes tot funciona a l'inrevés, no és rar que els principals càrrecs implicats actuïn com si tot això de la lògica, l'ètica, la moral i la coherència no existís. Tenen un cinisme portentós.

Que consti que la ciutadania els ho posa fàcil. Només cal veure els resultats del 26-J. El partit de Rajoy està embolicat en mil i una causes de corrupció. I què?... El seu ministre destina personal i recursos públics a fabricar proves falses per enfonsar rivals polítics. I què?... Potser li resten importància, perquè els afectats per aquests muntatges són independentistes. No s'adonen que, per la mateixa regla, podien haver estat podemites. O socialistes. O comunistes. O practicants d'altres confessions. O qualsevol de nosaltres que no encaixés en la seva visió del món quadriculada.

Artur Mas atribuïa aquestes maniobres a un Estat de matriu franquista. Podia haver-hi afegit: «i orwelliana»... Perquè Fernández Díaz i De Alfonso semblen dos il·luminats capaços de tot per rebre un diploma honorífic del Ministeri de la Veritat. D'aquella fàbrica de propaganda que manipulava, mentia, feia, desfeia i anestesiava els ciutadans de la novel·la 1984.