Ser negre i votar el Ku Klux Klan. Així defineix el cambrer d'un bar de Girona el resultat de les eleccions espanyoles. El partit que té mig miler de polítics imputats per corrupció no només ha guanyat, sinó que ha crescut en vots. Quasi vuit milions de persones han confiat el seu futur al partit abocat a congelar la història, entossudit a no moure un dit, expert a mantenir l'statu quo a costa de retallar les ales als febles i als emprenedors. La intimitat revelada de De Alfonso i Fernández Díaz no és guerra bruta, no penalitza; és un servei a la pètria pàtria i atrau la confiança del votant, sigui aquest mileurista o pensionista. «Yo soy español, español, español...» El càntic popular desencadena orgàsmics saltirons al balcó presidencial. El Brexit fa tremolar Europa i els mercats castiguen més l'economia feble, la subsidiària, la rescatada. L'espanyola. Que no es mogui res, que s'aturi el món, que continuï l'aixeta del subsidi. Tot lligat i ben lligat. Espanyols tots. Que Trias i Mas puguin ser desbancats si cal a cop d'informe inventat. I no passi res. Que la Colau no hagi de menester la decència de reconèixer la catalanofòbia i l'imperial espoli. Amén.
