Per què l'aigua de l'Ebre genera grans mobilitzacions i la del Ter cap, ni una? Les raons són diverses, però n'hi ha una de fonamental. L'aigua de l'Ebre depén de Madrid i la del Ter, de Barcelona. Fa poc més d'un mes, el conseller de Territori, Josep Rull, va dir a Tribuna de Girona que el cabal del Ter «és de l'época franquista» i que, en conseqüència, preveia apujar-ne el nivell. La Generalitat ha tingut 36 anys per esmenar-ho. Dutbo que ho faci ara. Ahir es va complir el cinquantè aniversari de la inauguració del transvasament de les aigües del Ter a càrrec del dictador Francisco Franco. Però, no ens confonguem. És cert que l'aigua del Ter es va desviar cap a Barcelona durant el franquisme, però va ser una decisió purament de centralisme barceloní. Les autoritats gironines de l'época s'hi van oposar tot el que van poder: la Diputació, l'Ajuntament, la Cambra de Comerç. També la premsa local. De fet, s'hi van oposar infinitament més que els polítics democràtics del present, que no diuen ni ase ni bèstia, més enllà d'acatar les ordres barcelonines. El principal impulsor i responsable del transvasament va ser l'alcalde de Barcelona, José Maria de Porcioles, que l'any 1957 només assumir l'alcaldia ho va considerar una prioritat atès els problemes de subministrament d'aigua que tenia la capital catalana. Porcioles era un il·lustre fill d'Amer. Ara, un altre il·lustre fill de la població selvatana, Carles Puigdemont, és el president de la Generalitat. Té l'oportunitat de tornar als gironins part d'allò que Porcioles i el centralisme barceloní ens van usurpar.
