Xavier Sala (Santa Cristina d'Aro 1943), conegut artísticament i popular com el Mag Xevi, ha estat, i és, un dels mags catalans més coneguts i admirats no només a Catalunya sinó també arreu d'Europa. Polifacètic, en el sentit més ampli de la paraula, aquest empordanès de soca-rel ha cultivat, a part de l'il·lusionisme que és la seva vertadera vocació, els camps de la ràdio, el cinema i la televisió. Ha escrit llibres -El meu mon màgic, La llibreta màgica-, ha pronunciat un munt de conferències sobre el món de la màgia en col·legis i universitats nacionals i estrangeres, exercint en tot moment de català amb orgull, fent difusió de la nostra llengua i la nostra cultura, mentre que, en totes les seves actuacions per tot el món feia onejar la senyera, per la qual cosa és considerat com un autèntic ambaixador itinerant oficiós, no només de la Costa Brava sinó també de Catalunya.

Però la vessant més humanament rica d'en Xevi és, sens dubte, la seva incansable activitat a favor de les persones més necessitades. Sempre que se li ha demanat, ha portat moments de felicitat a innumerables llars d'infants, hospitals, llars d'avis, presons, camps de refugiats a l'estranger i a tots els llocs on el fet de provocar un somriure li pogués produir a ell mateix una immensa satisfacció. Cal remarcar que totes aquestes activitats les ha portat a terme de forma totalment altruista sense cap altre interès que sentit d'immensa satisfacció d'ajudar a tothom que ho necessités i, al mateix temps, oferir-los el regal d'un somriure a gent que sovint ho necessitava.

Com totes les grans persones de la historia, en Xevi deixarà la seva imperible empremta del seu pas per la vida que, sens dubte, el sobreviurà molt temps. Es tracta de la seva personalíssima obra de la Casa Màgica, promoguda l'any 2002 a la seva vila natal i situada en una casa catalana de l'any 1850, amb capella inclosa. Un autèntic Museu de la Màgia on s'exposen autòmats, pòsters, aparells de màgia de diferents èpoques, pintures, baralles de cartes, tarots, llibres, fotografies i infinitats d'altres curiositats molt interessants, totes relacionades amb el fascinant món de la màgia.

Aquest museu, com qualsevol altre -llevat el del Barça, que és un cas excepcional i únic- és deficitari, i malgrat aquesta circumstància tan negativa, ell, tossut, manté la seva activitat, que constitueix una vertadera especial atracció per als visitants de la Costa Brava, per la qual cosa en Xevi està demanant a les diferents administracions públiques, des de fa molts temps i de forma ben raonada i reiterada, unes ajudes per tal de pal·liar el dèficit que li ocasiona el cost operatiu de la seva Casa Màgica, i així evitar el perill que representaria veure-us obligat a traslladar a altres indrets aquest tresor cultural i turístic, que és únic en tot l'Estat espanyol. I, per fi! l'Ajuntament de Sant Cristina, de manera valenta i assenyada, ha reaccionat fent el primer pas endavant, i en l'ultim ple, celebrat recentment, va aprovar una bonificació del 70% del l'impost sobre béns immobles (IBI) per tots els museus radicats al municipi -la veritat és que han fet allò que en diem un guant per a una mà-, del qual es podrà beneficiar la finca on està ubicada la Casa Màgica d'en Xevi.

Ara el que cal és que cundeixi l'exemple i que les altres institucions públiques, provincials i autonòmiques -Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà-, reparin aquesta injustícia continuada de no protegir l'obra d'en Xevi, i imitant l'exemple de l 'Ajuntament cristianenc col·laborin de forma generosa perquè, per molts anys, tots plegats puguem seguir gaudint d'aquesta meravella que és la Casa Màgica del Xevi. No fer-ho constituiria un error, un immens error.