En entorns oberts com les xarxes socials, regeixen les mateixes lleis sobre el profit individual i col·lectiu que en àmbits més reduïts. És a dir, per obtenir un rèdit concret, el millor que poden fer els internautes és comportar-se com voldrien que els altres els tractessin a ells.
Segons conclou un equip d'investigació de l'institut alemany Max Plank, no hi ha unes normes noves i específiques que regulin els mitjans 2.0. La conseqüència d'aquest treball és clara: els usuaris no haurien de «desestimar les seves possibilitats» a la Web, ja que els grans problemes es comencen afrontant de la mateixa manera que els petits. Així, qüestions d'abast mundial com «el canvi climàtic» poden ser enteses «com dilemes socials que involucren diversos jugadors» i que s'han d'escometre seguint aquesta fórmula de cooperació: la generositat en línia d'un mateix té com a límit l'egoisme dels altres.
Com ja va apuntar el matemàtic Robert Axelrod, l'ideal seria que el principi que imperés en l'univers digital fos el de la confiança en l'altri fins que el seu comportament no convidés a pensar el contrari.
