Un dels moviments més persistents i propis de Catalunya són els esplais. L'esplai, encara que moltes vegades se l'ha volgut oposar a l'escoltisme, és en realitat l'expressió de l'escoltisme popular. Quan Baden Powell es va inventar la idea de relacionar l'educació del temps lliure en la natura va semblar una idea revolucionària. A Catalunya aquesta idea la introdueix uns anys abans Odón de Buen. Però qui era Odón de Buen? Va ser catedràtic d'Història Natural de la Universitat de Barcelona i ni més ni menys que l'introductor del darwinisme a Espanya. Va ser el primer professor universitari que va portar els seus alumnes d'excursió a Gavà, Castelldefels, el Papiol, Montserrat, Blanes, Delta de l'Ebre, Olot, Montseny, Sant Llorenç, etc. Odón de Buen va ser, doncs, metafòricament, el primer monitor d'esplai.

Aquests dies els esplais i els agrupaments estan realitzant les seves activitats d'estiu: casals, colònies, campaments i rutes. Els monitors i els caps fan una tasca extraordinària, transmeten una cosa sensacional: l'altruisme. Els moviments de lleure eduquen en valors humanistes en un moment en què tothom ho diu i ningú sap què vol dir. Eduquen nens criats entre cotó fluix -altres amb greus problemes socials- i els donen autonomia personal, però també el més important: autonomia moral. Les activitats d'estiu eduquen en l'austeritat de veritat, la que ens explicava Enrico Berlinguer, el gran líder del Partit Comunista Italià.

Però no sé per què tot aquest món té mala fama, mala premsa. Fins i tot se'ls critica de kumbaiàs com una cosa negativa. Si ho analitzes veus que moltes de les cançons són en realitat himnes revolucionaris. Pots trobar la Cançó de Rosa Parks, «vine cap al davant de l'autobús. Tu em trobaràs allà», referida a la primera dona negra que es va asseure davant de l'autobús i va iniciar la lluita pels drets civils als EUA, o La vall del riu vermell, una cançó tradicional folk probablement canadenca, versionada per Woody Guthrie i Bill Haley & His Comets. La cançó també va ser cantada en una versió pel mític Batalló Lincoln, pertanyent a les Brigades Internacionals. O fins i tot el Joan Petit com balla respon a les tortures sofertes per un pagès occità a la revolta antifiscal contra el rei Lluís XIV anomenada dels Crocants. Altres l'atribueixen a la resistència contra al tractat dels Pirineus. Per què, doncs, tenen mala fama? Precisament perquè eduquen en valors contraris a l'afany de lucre i canten cançons revolucionàries. Cada dia que passa els esplais i el agrupaments més falta fan. S'ha demostrat que són la millor escola per a la ciutadania, potser per això no reben el reconeixement que es mereixen?