Cartes

Brunsó Ayats

Joan Boronat Lecha. Blanes.

No discuteixo els articles de caire neurocientífic del senyor Brunsó Ayats, ja que no hi entenc gens; el que li critico (ell en diu posar cullerada) és el seu interès a insuflar derrotisme al desig que tenim molts catalans de marxar d´aquest estat decadent que és Espanya.

El senyor Brunsó pot ser un expert en neurociència, o no, això ho haurien de dir els entesos, però de filologia no en té ni idea, confon el terme espanyol amb espanyolista. Es pot ser català i espanyolista, com sembla ser el seu cas, i quan diu que jo sóc descendent de família espanyolista, suposo que vol dir de família espanyola, pels meus orígens materns de fora de Catalunya, concretament del nord de la província de Castelló, zona que podríem anomenar la franja aragonesa del País Valencià, procedència amb la qual em sento molt identificat. La meva àvia va venir a Catalunya amb sis anys. La meva mare, nascuda aquí, catalanista fins a la medul·la, em va donar de mamar llet independentista. No sé si el senyor Brunsó ho fa amb la creença que m´ofèn, però remarcar que tinc ascendència espanyola és d´una gran ignorància; no em canso de repetir-ho, Espanya, Hispania o Iberia, és una demarcació geogràfica i, per tant, com a regla general, els que la compartim, tots som espanyols, i ho seguirem essent després de la secessió d´aquest estat corrupte que és l´espanyol. Perquè m´entengui el senyor Brunsó, com els suïssos són europeus malgrat no ser a la Unió Europea.

Per acabar, el senyor Brunsó també vol practicar la pseudociència (del grec psceudo, mentider, fals, i ciència), potser té una bola de vidre amb la qual pretén endevinar què penso: diu que vull que em pagui un sopar per parlar del tema en un dels restaurants de luxe que, segons ell, jo crec que freqüenta. Quantes bajanades per a un científic.

Exposicions

de Fontserè

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

Torroella de Montgrí.

Enguany se celebra el centenari del naixement de Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Porqueres, 2007), artista, fotoperiodista i cartellista destacat de la cultura catalana i universal del segle XX. Hi ha tot d´actes programats, tals com exposicions, conferències, publicacions i visites al seu taller al Pla de l´Estany, a Porqueres, a la masia de Can Tista. He visitat l´exposició Carles Fontserè: L´aventura artística, que té lloc al monestir de Sant Esteve de Banyoles. La mostra comença abans d´entrar-hi: davant la porta del monestir hi ha un gran panell que ja convida a l´exposició. Dins hi ha d´una forma cronològica cartells, pintures, dibuixos, escenografies i fotografies de obra creativa de Fontserè, amb els textos corresponents que ajuden a situar-los i comprendre´ls millor d´acord amb el context històric i geogràfic en què van ser creats. Tot i que les obres més conegudes de Fontserè potser són els cartells i les fotografies, aquí podem descobrir també la seva faceta de pintor i escenògraf. A les fotografies personals, podem veure-hi des els inicis de la seva vida artística o imatges de la seva dona, Terry Broch, que va morir no fa gaire i que tant estava ajudant a preservar la memòria i difondre l´obra del seu home. Les primeres fotografies tenen com a fons la ciutat de Nova York, que és on es van conèixer, ja que ella era d´allà. A d´altres se´ls pot veure a París i a Mèxic, on també van viure.

Un gran encert fer l´exposició a l´interior del monestir de Sant Esteve ja que permet de gaudir d´un gran espai molt antic, contemplar el bell retaule de la mare de déu de l´Escala i de passejar pel seu claustre.