Entenc que els pals de selfie siguin una xorrada com un piano però d'aquí que la gent els confongui amb armes de foc no m'acaba de quadrar. Si el pobre Charlton Heston aixequés el cap! També em costa d'assimilar que la gent pugui veure's engolida per una espiral de pànic, caos i destrucció perquè algú ha confós un grup de joves fent una flashmob amb un grup de gihadistes en plena exaltació de les seves coses religioses radicals. Ho sento, però no ho entenc. I això que d'imaginació vaig sobrat. D'una altra cosa no però d'imaginació... La libido se'm va despertar als quinze anys i vaig perdre la virginitat als vint. Aquests cinc anys d'insofrible pressió testicular els vaig sobreviure amb imaginació, amb molta imaginació. La història de la meva vida.

Els ànims estan molt encesos amb el tema últimament, ho reconec, però tractar de terroristes cinc monitores que organitzaven una estúpida i del tot identificable activitat lúdica a Platja d'Aro només perquè la gent està molt susceptible amb els recents atemptats perpetrats a Europa, no em sembla massa just. Ni raonable. I en tot cas, fent l'esforç de comprendre aquesta mena de psicosi col·lectiva, són realment elles les úniques responsables? I els que van iniciar l'estampida atenent vés a saber a quina imatge distorsionada processada pel seu cervell, no tenen cap responsabilitat? I què hem de fer amb el "postureo" de les institucions i les autoritats públiques, impotents per contrarestar amb fets aquesta predisposició al terror que tenim tots des de fa temps? No, és més fàcil culpabilitzar cinc noies ingènues sense permís de filmació, amb quatre titulars sensacionalistes i l'inici de diverses accions legals contra elles. Algú s'ha parat a pensar que això podria haver passat perfectament tot i disposar del mencionat permís?

Fa uns quants anys, molt abans que els pesats de Jocs de trons arribessin a Girona marcant paquet, es va filmar l'inenarrable websèrie Scalletti: Girona connection. Algunes de les seqüències exteriors més memorables van ser gravades prèvia obtenció dels pertinents permisos municipals; la resta crec que també. En una d'aquestes escenes que podríem qualificar "d'acció extrema", algú va trucar als municipals per denunciar que havia vist "gent sospitosa remenant armes". Home, gent sospitosa ja érem, la veritat, sobretot l'actor que intentava semblar el típic poli negre de Los Angeles, tot ell embetumat perquè el pressupost no ens havia permès fitxar en Quique Guasch com a primera opció pel pa?per. Si la persona que va fer la de?núncia s'hagués fixat que també hi havia una persona gravant amb una càmera, element, per cert, bastant visible, i que tots semblaven autèntics gilipolles, potser hauria entès que estàvem fent un vídeo i que les pistoles eren comprades als xinos. Amb aquest nivell, no m'estranyaria que el de la trucada fos el mateix que va confondre els pals de selfie amb AK-47.