El fet insurreccional és el mitjà més eficaç de la propaganda i l'únic que pot penetrar en els estrats més profunds de la societat». Les intencions eren altres quan els anarquistes italians Carlo Malfiero i Errico Malatesta van establir les bases ideològiques del moviment llibertari en la seva declaració al congrés de Florència de 1876 -buscaven més aviat la difusió de l'ideari socialista entre la població sense accés a formació i fins i tot vetllaven perquè la fórmula no «enganyés ni corrompés les masses»; beneïda ingenuïtat vuitcen?tista...-, però acabarien sent la font en la qual beurien els grups terroristes que des de mitjan segle XX estan sembrant el pànic entre la població. A ningú se li esca?pa a hores d'ara l'íntima correlació entre terrorisme i propaganda; el primer és la prolongació de la segona, i, sense la sego?na, el primer no té sentit efectista i amplificador.

És un axioma que maneja a la perfecció el radicalisme islàmic -el va iniciar Al-Qaeda i l'ha elevat a un perversa perfecció l'autodenominat Estat Islàmic, potenciat en la seva crueltat pel ressò gratuït de les xarxes socials i la globalització dels mitjans de comunicació-, que el va aprendre a sang i foc -la Història, aquesta deessa irònica i obstinada que s'entesta a recordar-nos fins i tot el que ens volen fer oblidar- d'aquells grups terroristes jueus que entre finals de la Segona ?Guerra Mundial i la creació de l'Estat d'Israel van regar de cadàvers Palestina i Jerusa?lem. La fotografia de l'hotel Rei David derruït per les bombes de la Irgún de Menahem Begin (1946) o la dels dos sergents britànics segrestats, penjats i exposats (1947) a mans de la mateixa organització -els sona el mètode, oi?- són propaganda terrorista en estat pur.

La insuportable pressió que l'EI està ?exercint sobre França -Tolosa (2012), Charlie Hebdo (2015), Bataclan (2015), Niça (2016)- no només ha despertat la unitat nacional que ningú com els francesos sap posar en pràctica quan de fer pinya es tracta, sinó que fins i tot ha posat d'acord alguns dels principals mitjans de comunicació en el debat de com contribuir a la lluita contra un giha?dis?me que intenta posar tot un país contra les cordes sota l'amenaça del terror indis?criminat. I en aquest context, han decidit no publicar les fotos dels terroristes per no contribuir a la seva «glorificació». El pri?mer a obrir la caixa dels trons ha estat Le Monde, que ja fa temps va decidir no donar publicitat a les carnisseries gihadistes: res de cossos mutilats ni restes de sang, seguint l'estel·la de la premsa nord-americana que va aconseguir la seva major autocensura durant els cruents atacs de l'11-S. A Le Monde s'hi han anat sumant altres com la BFMTV, la principal cadena de televisió gala, però la mesura ha trobat resistències evidents i el debat entre els mitjans francesos és cada vega?da més profund. Un dels arguments en contra millor construïts l'ha donat el perio?dis?ta de LibérationDavid Thompson, especialista en assumptes gihadistes, que ha recordat que l'EI ja troba el seu millor ressò i glorificació en aquestes xarxes socials que tan bé maneja i en les quals beuen els seus futurs cadells, intencionadament aliens a la premsa convencional i occidental.

La televisió pública francesa tampoc s'ha sumat a la iniciativa perquè considera que informar d'atemptats anònims comesos per persones anònimes -alguns mitjans ometran el nom dels autors, publicaran les seves cares distorsionades o només facilitaran unes inicials- és la millor manera d'alimentar «les teories del complot i l'ansietat social», en paraules del director de Comunicació de l'ens públic gal.

La premsa espanyola, amb l'àmplia experiència tristament adquirida amb la banda terrorista ETA, mai ha retallat el dret a la informació de la població. El Mundo i ABC acaben de pronunciar-se: tampoc hi haurà autocensura contra el terror gihadista. Aquí sabem millor que ningú que no publicar imatges dels atemptats o fotografies identificant els etarres no hauria contribuït a una desaparició més ràpida -cercenar el seu finançament i soscavar la seva sustentació social sí que van ser clau- de la banda armada. La idea d'utilitzar en la seva contra aquesta necessitat intrínseca que el terrorisme té de parasitar als mitjans de comunicació és bona, però només serà eficaç si es fa amb intel·ligència.

Per tant, hem de seguir informant i difonent -això sí, amb respecte per les víctimes i fugint de l'impúdic i innecessari morbo, úniques premisses que haurien d'alimentar la nostra autocensura-, perquè, posats a amagar, només l'apagada total seria realment eficaç: ni un línia escrita, ni una fotografia, ni un segon a la televisió, ni un tuit. Alguna cosa no només inviable, sinó tremendament perillosa per a la pervivència de les societats democràtiques i adultes que Europa ha aconseguit forjar al llarg de segles de sang, suor i llàgrimes. Precisament l'essència d'allò que pretén aniquilar l'EI. No els fem el favor.