Un amic va conèixer fa uns dies a la platja una dona espatarrant. Si haig de fer cas de les seves paraules, tenia els pits grossos però naturals -«tinc ull clínic per aquestes coses», va ser la seva resposta quan vaig insinuar la possibilitat de la mà d'un cirurgià-, un cul rodó emmarcat per un minúscul tanga, i una elegància que ja hauria volgut Audrey Hepburn. Per si tot això no fos suficient, va encetar conversa amb el meu amic al menor intent d'aquest. Van intercanviar telèfons en marxar de la platja. Al cap de 30 minuts el meu amic ja rebia un missatge esperançador. Al cap de 32 ja s'havien intercanviat comentaris divertits. Al cap de 33 els comentaris eren picantons. Al cap de 35 va rebre aquest:
- Sóc una professional del sexe.
Al cap de 36 el meu amic demanava un pressupost. Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que la senyoreta de la qual parlem exerceix la prostitució lliurement i de manera autònoma. Això sol ja seria motiu suficient perquè ens oblidéssim de prohibir aquesta professió, excepte que algú de moral cristiana cregui que treballar amb l'entrecuix és més denigrant que fer-ho amb les mans. Però sobretot: com es pot prohibir? Com es pot impedir que algú demani diners a un altre per fer-lo disfrutar del sexe? Si algú creu que és tan simple com incloure el delicte al Codi Penal és que no ha entès res, ni de la història ni del sexe. Posar portes a les baixes passions és més inútil que posar-les al camp. Acabaríem veient anuncis similars als de la revenda d'entrades, també prohibida: «Venc un llapis per 100 euros i a més regalo una sessió de sexe. Visa sí».
La prohibició no eradicaria la prostitució, això és impossible. L'únic que aconseguiria seria que es practiqués d'amagat i que per tant l'oferta disminuís. No cal ser expert en economia per saber que una menor oferta equival a un augment de preus. Això és tot. Amb la prohibició, la prostitució estaria només a l'abast de les classes benestants. Potser sigui aquesta la intenció. Els pobres, que se la pelin.
