Les innovacions tecnològiques que es van desenvolupar aproximadament entre 1880 i 1920 van coincidir amb el suport dels estats al consum cultural. On no arribava la iniciativa privada, ho feien els diferents governs, interessats a difondre uns valors més moderns amb les biblioteques públiques, els teatres populars, els concerts a l'aire lliure, les sales de cinema i l'ús de la ràdio com a mitjà per accedir de franc a una òpera o un debat.

Quina llàstima que aquesta dinàmica portés a un intervencionisme que es va agreujar amb el feixisme, el nazisme i el comunisme! El control del creador i de l'audiència i, per si això no fos suficient, la reclusió dels dissidents començaven a ser tasques titàniques en un moment en què el món es dirigia cap a l'era de la comunicació de masses.

De moment, la producció i el consum culturals semblen culminar en internet i altres formes d'expressió d'idees que progressen amb una llibertat notable, sense supervisions externes massa òbvies, dels missatges instantanis de Whatsapp a xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat i un etcètera que creix cada dia.