Poc més després d'una setmana de l'incident -per dir-ho d'alguna manera- de Platja d'Aro i un cop superada la psicosi que es va patir al carrer, la majoria de bars, restaurants i locals han recuperat la seva normalitat. El calaix, en canvi, no l'han recuperat. Va cridar molt l'atenció que l'endemà d'aquella nit en què centenars de clients van marxar de les taules sense pagar, només tres persones s'acostessin a pagar la factura. Es parla d'un restaurant on de 600 clients només 3 van passar hores després a pagar el que havien consumit. Evidentment em puc equivocar, però podria assegurar que aquests tres clients eren estrangers. És més, em jugaria un pèsol que eren d'algun país centreeuropeu. És bàsicament una qüestió cultural. Hi ha països on no hi ha vigilants de parquímetres perquè tothom paga, o no hi ha papereres perquè ningú llança un paper al terra. És cultural. Aquí, en canvi, juguem tot sovint al pillatge. No és que siguem gasius. No. És que si podem tenir més cara que esquena ho fem. Per això potser també la corrupció política està tan generalitzada. No ens ha d'estranyar. També deu ser una qüestió cultural.