Cartes

Àngel Lapiedra i Fortuny. girona.

No pretenc fer d'aquesta carta un nou manifest a favor dels animals. Prou que n'hi ha, no vull ser redundant. Més aviat intentaré mantenir un punt d'equilibri entre l'exaltació animalista i l'obertura de mires. Sobretot perquè no disposo dels coneixements, ni tan sols els més bàsics, sobre el món del camp i de la pagesia; per tant seria molt fàcil que m'equivoqués.

Em refereixo a les recents batudes de senglars que s'estan perpe?trant en diverses comarques de Girona, a fi de reduir-ne la població, i pal·liar així els seus efectes adversos en el nostre sector primari.

Quan apareix a la premsa una notícia d'aquestes característiques em pregunto a cor calent: «I de què servirà?». De què, a veure, pegar quatre trets i assassinar un grapat d'aquests garrins, si només que en quedessin quatre de vius ja podrien destrossar una collita sencera?

Feta aquesta primera apreciació m'adreço primer als agricultors. Insisteixo: completament desarmat de qualsevol argumentació científica. Senyors: no seria molt més efectiu que invertíssiu uns diners per electrificar les vostres finques? I a l'administració, en general, agents rurals inclosos: què tal si féssiu cas al que proposa un grup d'advocats del col·legi gironí, i endeguéssiu d'una vegada per totes la campanya d'esterilització de les femelles d'aquesta espècie que us proposen?

Ajut solidari

M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

Ja fa alguns dies que a en Nacho no ens el trobem dormint al ras al barri de Vista Alegre. Un cas d'un sense sostre ben difícil, ha calgut l'esforç i la constància de moltes persones que li han estès la mà i que no han parat fins que ha cedit a rebre l'assistència que necessitava. Un paper molt important l'han tingut els veïns que s'han preocupat ells mateixos de portar-lo al Cap Montilivi i que a partir d'aquí pogués rebre tractament hospitalari al Trueta. Ha calgut que passés tot un temps a la unitat de Psiquiatria d'Aguts de l'Hospital Santa Caterina. Ara ha pogut ingressar a la Sopa, però la preocupació dels veïns del barri segueix. Temen molt la recaiguda. La intenció és ajudar-lo en la seva rehabilitació perquè superi l'addicció a l'alcohol i que pugui trobar feina.

Realment és depriment que no es pugui evitar que tantes persones dormin al carrer, que la droga i l'abús de l'alcohol incontrolat condueixin a situacions de tanta vulnerabilitat. Caldria una millor formació per als joves, més campanyes de sensibilització dels perills a què s'exposen i que el seu accés no fos tan fàcil. És esperançador, però, com un gest de solidaritat d'un barri ha pogut millorar una mica la vida d'una persona en situació extrema d'exclusió social.

Una repúblicao una princesa?

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Són molts els catalans que desitgem que Catalunya tingui un Estat propi. Que Catalunya administri la seva pròpia economia, es governi amb les pròpies lleis i amb la pròpia justícia.

Catalunya, però, no vol trencar l'amistat amb Espanya. Els catalans, democràticament, desitgem deslligar-nos de les lleis constitucionals espanyoles.

Quin règim volem per a la Catalunya independent? Molts polítics aspiren a una República catalana. Altres catalans opinen que per evitar que Espanya no posi obstacles a Catalunya per la constitució d'un Estat propi s'hauria d'establir una aliança amb la monarquia actual.

Catalunya podria sol·licitar del Rei una de les seves filles per proclamar-la princesa de Catalunya. Una aliança semblant a la que existia abans del 1714. Catalunya ha tingut en la història valuoses princeses, símbol de llibertat i de progrés.

Llavors, Espanya, potser amb molt de gust, respectaria la independència de Catalunya en la figura de la princesa, i Catalunya i Espanya es respectarien mútuament en una sincera aliança comercial i econòmica.

Un somni polític. Catalunya aspira ser un nou estat dintre la gran Europa, sigui en una República o sota la simpatia d'una princesa.

Exigim l'aigua potable!

Manoli Muñoz Moreno. La BISBAL

D'EMPORDÀ.

A la comarca de l'Urgell farts de ramaderia industrial fan una Fira de Merdes. No seria mala idea fer-la a l'Empordà per informar de passada al turisme que ens visita. Em pregunto quants restaurants cuinen amb aigua de botella... Els productes trobats a l'aigua de l'aixeta de la Bisbal surten a la llista d'alteradors hormonals, carcinògens etc.

¿Quin país nou construirem amb tant de verí, si els ciutadans no exi?gim acabar amb les males pràctiques, retornar a una agricultura ecològica, consum de proximitat, respecte pel territori i els seus recursos naturals, sòl fèrtil, aqüífers i rius protegits, aire net per respirar, aliments per nodrir-nos i no per engreixar-nos i perdre la salut amb contaminants?