França té moltes pors: entre elles la del francès de color, o simplement moreno, amb accent àrab o de raval i que mai ha estat acceptat. Com mai han estat acceptats els pobles del seu territori -els catalans, els bascos, els occitans, els corsos, els bretons, els alsacians, els flamencs...-, que ara només són un «accent» dins la República, i les seves cuines subsumides, sense cap mena de respecte, dintre del que se'n diu «cuina francesa» -autoconsidera l'única cuina digna d'aquest nom, la millor del món, la referència-.

Però els grans valors en què descansava la cuina francesa -una cuina nòrdica basada en la mantega i la crema de llet, en l'excessiu protagonisme de la transformació dels aliments i de les salses i fons, ni que fos passada per la Nouvelle cuisine- ha caigut en el descrèdit. No solament han emergit altres cuines -de la xinesa a la japonesa-, sinó, sobretot, un valor abans desconegut (i fins menyspreat): la cuina mediterrània. Els francesos comproven amb desfici i por que la referència mundial ja no és un cuiner gal, sinó primer un Ferran Adrià i després un Joan Roca. I, per postres, també el primer pastisser del món és català, i del Celler de Can Roca! Els cuiners del Midi, abans sotmesos a menyspreu per tot allò que fa pudor d'all, ara reivindiquen les seves arrels. Heus aquí el que diu Alain Ducasse, el gran cuiner de referència , després de passar per París o Mònaco: «Globalment ens orientem cap a una cuina més mediterrània, més sana, més perfumada i també més "dietètica"». I a continuació afegeix que no fa cuina francesa, sinó cuina mediterrània: és a dir, cuina valenciana, balear, catalana, grega o italiana.

Dit això, i reconeixent els demèrits i també els grans mèrits de la cuina francesa -que ha estat, per definició, la cuina professional occidental-, tampoc no hem de caure en el costat contrari: en la veneració beneita i acrítica d'una suposada cuina mediterrània de targeta postal, a l'estil, per exemple, de la que ofereixen molts restaurants, mostres i promocions turístiques que s'enganxen a aquest eslògan d'èxit per no parlar de cuina catalana o de cuina de l'arc mediterrani, o , si voleu, dels Països Catalans. I encara pitjor: n'hi ha que parlen de «dieta mediterrània», un autèntic «mite biomèdic» que ratlla el risible i l'estafa: la mateixa Generalitat de Catalunya s'hi ha apuntat, des de Turisme o des d'Agricultura, i així ens van les coses.

De tota manera, només els esnobs o els ignorants poden dir que a França es menja molt bé: sí, però als restaurants amb estrelles, i amb una American Express. A Auchan per exemple, no saben fer ni una carn a la planxa, i malmeten el bon producte que tenen. La resta de la gastronomia francesa, exceptuant alguns bouchons de Lió, alguns bistrots de París, etc. és força lamentable, amb horaris absurds, feta de productes congelats, de llauna o ja preparats -cassolets, patés, terrines...- i, per a un paladar ?mediterrani, poc atractiva. No és estrany que sigui el país d'Europa amb més McDonalds.