els noticiaris de la tele i Estat Islàmic han trobat un terreny comú: de seguida els atribueixen uns o s'atribueix l'altre la matança perpetrada per qualsevol tarat malalt de licantropia, com aquell de Niça que per ser feliç (al paradís) volia un camió (seixanta verges i, a més, dos ous durs). Ningú magnetitza majors audiències que els talladors de caps en nom d'Al·là. Però el bandit adolescent de Munic es reclamava alemany de naixement (ho era), enganyava a Facebook per atreure víctimes al McDonalds (compte amb el menjar ràpid) i sentia devoció per Andreas Breivik, l'assassí feixista d'Utoya. Els franctiradors, els pilots suïcides i els maltractadors ja no són capaços de matar-se sols: necessiten ?acompa?nyament, víctimes psicopompes i una prima de telenotícies. Animal social.

La construcció de realitats paral·leles que es poden adherir a la realitat per corregir-la quan es torna inadequada és un sector en expansió. Nosaltres hem tingut l'ocurrència de votar des d'aquí als pobres veneçolans d'allà i el cap turc Erdogan, més que patir un cop d'Estat, sembla que l'hi ha fet un bon sastre. L'empantanegament de la situació política no activa el nervi civil dels pares de la pàtria, que s'avorreixen així al Congrés com en els plens dels ajuntaments i juguen al Pokémon que, per cert, aconsegueix publireportatges gratuïts, molt aviat a les seves pantalles. Realitat augmentada: no l'augmentin que ja hem de lluitar amb les ereccions. El geni de Philip K. Dick no es va manifestar en novel·les perfectes ni va ser el sentinella que es desvetlla per les paraules fins veure-les brillar com estrelles. Les seves trames s'esfilagarsen com els seus personatges, que perden peu o els canvien la identitat i els records i fins l'any en què viuen. Estava com una cabra, però va esquinçar la cortina i va treure el cap a altres mons que estan en aquest d'ara, on hem vist coses que hem cregut amb massa facilitat.