Front d'un tema trist i desafortunat

Lluís Torner i Callicó. girona.

A vegades, es donen fets i/o circumstàncies que costen d'entendre, i fan pensar que hi ha coses que potser no acaben de funcionar prou bé. Aquest matí, en fullejar la premsa local, hem trobat un article que tracta del trist cas d'aquella família, els Hopkins, que patiren la pèrdua d'un fill, envolta?da d'estranyes circumstàncies, que es destapà la vigília de Reis, i que fins fa ben poc, arran de la llarga investigació de les possibles causes legals, no s'ha arribat a un principi de resolució.

Per tant han passat vuit mesos, i mentrestant, tot i no haver-se trobat res de punible, en el decurs del considerable temps transcorregut, el pare, desproveït de la seva logística de treball, va perdre la feina i l'habitatge, per manca de mitjans econòmics; tant és així que avui, aquell, tot i ser programador informàtic, sembla que està fent de mosso a una granja, a València. A més, encara no se'ls ha tornat la custòdia dels fills, i pel que fa al difunt, que continua al dipòsit -ara que finalment se'ls ha autoritzat a enterrar-lo- es troben mancats de mitjans econòmics per sufragar les despeses, i per raó d'uns entrebancs burocràtics, no poden aconseguir un sepeli de beneficència.

Per consegüent tot i que les circumstàncies que es donaren en el fet varen ser confuses, la resolució del cas ha esdevingut tan llarga i feixuga que els ho ha acabat de complicar i han deixat la família en una situació, familiar i econòmica, realment molt trista.

Davant d'aquest fet, tot i no conèixer-los personalment, celebraríem que, després de tot el que estan passant, se'ls pugui donar alguna solució prou digna, que els permeti regularitzar la delicada situació i retrobar la pau d'esperit.

Intoxicació subliminal

Josep Baella Isanta. Girona.

En una entrevista a una professora de Dret constitucional, publicada el dia 2 d'agost en un diari català, entre altres "perles" ens diu en relació amb una futura Catalunya independent: "Cal tenir en compte que no sabem si a l'altra banda hi ha el paradís". Sra. professora, solament recuperant la llibertat que ens ha estat segrestrada per la força de les armes, ja n'hi ha prou. Nosaltres som el "paradís". Missatges semblants escoltarien els esclaus negres americans abans d'aconseguir l'abolició de l'esclavitud.

Leopoldo Calvo Sotelo, president del Govern espanyol entre 1981-1982 va dir: "Cal fomentar l'emigració de gent de parla castellana a Catalunya i València per assegurar d'aquesta manera el manteniment del sentiment espanyol que comporta". Desconec fins a quin punt els nouvinguts mantenen el sentiment espanyol, però el que sí sé és que n'hi ha molts que a Catalunya han trobat el "paradís".

Visca el Mercat

del Lleó

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

És molt lloable i exemplar la iniciativa d'una trentena de paradistes del mercat del Lleó de Girona de participar en una campanya de recollida d'aliments per portar-los al CDA (centre de distribució d'aliments). El més important d'aquesta campanya solidària és que es pugui aprofitar tot el menjar que en un moment donat pugui sobrar en un mercat municipal. Des del meu punt de vista, quan estem vivint una crisi brutal -alguns diuen que ja ha passat, però les conseqüències socials continuen essent desastroses- és vital que aquesta mena de campanyes cíviques es generalitzin arreu del pobles, viles i ciutats de Catalunya. És molt important que tots els aliments que no es puguin vendre, per diferents raons, però que siguin totalment comestibles arribin als més necessitats, ja que, malauradament, són molts. Aquesta iniciativa solidària gironina hauria de servir d'esperó perquè, no només els mercats municipals, sinó que els diferents supermercats i hipermercats, així com el conjunt de les administracions, tinguessin més en compte que, a dia d'avui, en l'any 2016, la pobresa alimentària a casa nostra és una xacra social terrible que es pot combatre satisfactòriament.

Estic de mitges vacances

Carles Mallart. girona.

Hi ha un terme que s'ha posat de moda entre els professionals i a l'Administracio tambe comença a institucionalitzar-se: la frase, cosa impensable avans "Estic de mitges vacances" a l'Estartit, a Platja d'Aro o a Roses posem per cas. Mòbils parats pero wattsaps i/o e-mails en marxa totalment operatius. Què ho fa que en el món professional gairebe ningú diu "estic de vacances" possiblement socialment no quedaria bé, quan seria el més normal. És norma que els professionals tinguin un ull al despatx i l'altre a la platja. Els hàbits han canviat, abans la gent tancava un mes i era un mes sense mòbils, mails ni res. Pero com que la competència és ferotge doncs al mercat hi ha de tot i molt. Tothom vol donar servei i estar al mercat sense perdre punts i fer vacances, llavors està pasant això que deia, "estic de mitges vacances", terme antic però que s'ha popularitzat moltíssim actualment i que em sobta que gairebé tothom utilitza.

N'hi ha que encara porten l'expressió mes lluny. Fa poc truco al mòbil d'un empresari del qual em convenia una informacio i salta el contestador que poc més o menys deia "Sóc a Islandia uns dies, estic de mitges vacances..." li deixo encàrrec a la bústia de veu, passen dos dies i cap contesta. Vaig pensar: bé, és lògic, està gaudint dels fantàstics paisatges del país. Em dic: mira, li faràs un e-mail i quan torni ja el veurà, no el molestis. Passen 5 minuts i em respon el que li demanava. Li pregunto: ei, què és això de mitges vacances a Islàndia? i em contesta: això de mitges vacances vol dir que només sóc fora deu dies però estic en actiu, no fos cas que algun client de la nostra organització necesités res i se n'aneé a la competència.

Els que no podem fer vacances a l'estiu excepte algun dia o cap de setmana puntual, per l'idiosincràcia dels negocis també som mal vistos per no fer vacances a juliol o agost. No ho diguin a ningu, però a partir d'ara diré "estic de mitges vacances" a qui em pregunti pel tema.