Malauradament els polítics cada dia perden més credibilitat. Les campanyes electorals serveixen per gastar milions d'euros i poca cosa més. Escric això atès que hem estat escoltant mesos i mesos Albert Rivera que mai no faria Rajoy president del govern amb els seus vots. Fins i tot apuntava que en cas d'una investidura al PP, només votaria favorablement si el candidat a la presidència fos una cara nova.

Però en qüestió de dies el líder taronja ha canviat d'opinió. Això sí el seu nou discurs és a favor d'Espanya i els espanyols. Deu pensar que els electors són una mena de ramat de xais que van sempre darrere el pastor. Els tracta d'ignorants i de desmemoriats, la qual co?sa tard o d'hora les urnes li passaran factura. Això no vol dir que Rivera no tingui tot el dret a negociar amb Rajoy i fer el paripé tants dies com vulgui, però compte que al final hom és esclau de les seves paraules. Ningú no li va demanar a la campanya explicacions sobre amb qui pactaria, sinó que va ser ell i els seus col·laboradors que s'ompliren la boca d'un discurs que ara es pot veure que era del tot fals.

Rivera ha posat condicions per a encetar el festeig i des del PP li han dit que s'esperi i tranquil·litat. Ens feien creure que hi havia molta pressa, però el president en funcions ha tractat el líder de Ciutadans com una mena de becari al qual demanen l'opinió. No hi ha data d'investidura i fins demà els conservadors no donaran resposta a les seves demandes de regeneració democràtica. Per tant, les exigències de Rivera no són res més que un vodevil, per fer-se el milhomes quan en realitat el tenen per ben poca cosa. Per començar les escenes del sofà amb una margarida a les mans, Rivera fa sis peticions que cap d'elles soluciona les màximes preocupacions de la ciutadania. Són sis propostes que afecten la classe política i a la corrupció en la qual continuen enfangats. Això sí, va dir que en començarien a parlar quan hi hagués data de la sessió d'investidura. I d'això, res de res. Rajoy se l'ha torejat com ha volgut.

Les comissions d'investigació van molt bé per a entretenir el personal, però no serveixen per a res. Acusacions d'uns contra els altres, però res de positiu. Són els tribunals qui han d'exercir les seves competències, sense pressions. A les Corts es pot fer tot el teatre que es vulgui però de solucions, cap. I Rivera sembla que vol contribuir a fer una mena de política que ja hauria d'estar del tot caducada.

Avui Espanya té reptes molt importants que són els que en realitat els partits haurien de pactar en un programa de mínims. Certament, el PSOE també hi ha de dir la seva, però amb articles al diari El País com el de diumenge, difícilment Rivera aconseguirà l'apropament de Sánchez i els seus. Temes com les pensions, les relacions amb la UE, el conflicte territorial o la reforma educativa són exemples clars on cal consens. Ara hi ha l'oportunitat de fer-ho. I això vol canvis d'actitud tant del PP com del PSOE. I en aquest panora?ma, Ciutadans té un paper per jugar sempre i quan no es perdi en polítiques de vol gallinaci que no porten enlloc. Consolidar una posició centrista a Espanya no és fàcil, però encara es complica més la vida si en campanya s'adopten uns compromisos que s'obliden en qüestió de setmanes.