Si el PSOE no estigués catatònic podria passar a l'ofensiva i canviar la pilota de teulada. Però està com paralitzat, bloquejat, amb tota la musculatura engarrotada, incapaç de moure's, íntimament convençut que si no belluga ni un muscle, si ni tan sols parpelleja o respira, el perill se n'anirà tot sol.

Ara que Ciutadans ha carregat la culpa principal, amb l'ajuda d'editorialistes i comentaristes que aplaudeixen la seva rectificació i renuncien a fer sang amb la maleïda hemeroteca, ara el PSOE podria prendre la iniciativa i posar tant Rajoy com Rivera contra l'espasa i la paret. En tindria prou d'oferir la seva abstenció a un preu que els seus propis votants consideressin excel·lent però que els populars no poguessin acceptar sense desnaturalitzar-se.

Derogar immediatament i totalment la reforma laboral, la llei d'educació, la llei mordassa, les lleis que permeten multar sense control ni empara judicial, la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, totes les lleis i totes les reformes legals imposades per la majoria absoluta del PP contra l'opinió general. Rectificar i recuperar totes les retallades de prestacions, totes les reduccions de drets, tots els serveis escapçats.

I tot això, no pas com una promesa de Rajoy per quan sigui investit, sinó com a lleis a aprovar per les Corts abans de la investidura. Tramitació accelerada de lleis proposades pels grups parlamentaris: així s'obvia l'inconvenient que el govern està en funcions. El Parlament, en canvi, està en plenitud de funcionament i pot aprovar les proposicions de llei que li sembli.

I es podrien anar afegint exigències d'aquelles que l'electorat progressista aplaudeix i el conservador odia, incloses algunes del programa de Podem. No ve d'un pam, perquè del que es tracta és de forçar l'altre a dir que no o a acceptar coses que els seus electors i els seus finançadors no li perdonaran mai.

Llavors la pilota passaria a la teulada del PP. Hauria de ser Rajoy el que digués que sí o que no. Si deia que no, passaria a ser el nou culpable de les terceres eleccions. Si deia que sí, el PSOE presumiria d'haver imposat el seu programa.

Ciutadans ha donat el seu sí a canvi de mesures que no toquen el moll de l'os de la política conservadora. Ha deixat lliure aquest camp, i el PSOE el podria aprofitar si no estigués catatònic, íntimament convençut que si no parpelleja, si ni tan sols respira, el perill se n'anirà tot sol.