Hi ha coses que convé fer quatre dies per setmana, encara que no siguin exactament aquelles en què algun luxuriós lector pogués estar pensant. El que l'ONU recomana és que es treballi tan sols de dilluns a dijous, ampliant el cap de setmana a les tres jornades restants. La idea no pot ser més assenyada.
Al·leguen els especialistes laborals de les Nacions Unides que aquesta reducció a quatre dies afavorirà la millora de la salut pública. Semblen donar així la raó als que contradiuen l'arcaica creença que el treball és salut; però no només això. La més breu setmana de feina ajudaria també a crear un major nombre d'ocupacions i, a més, els treballadors serien més productius per a l'empresa.
No diuen res que la Història no certifiqui. De fet, la rebaixa de la jornada laboral a vuit hores va determinar un inesperat augment de la producció quan va ser adoptada a la darreria del segle XIX pels països més avançats. Els reaccionaris de llavors qualificaven de llunàtics els sindicalistes que van fer vagues fins abolir els dies de 12 i fins a 18 hores de treball habituals en la primera època de la revolució industrial. Però fins i tot ells es van haver de rendir a l'evidència minimalista que menys (treball) pot ser més (rendiment). N'hi ha prou l'exemple dels alemanys, poble famosament treballador que, però, destina a la feina moltes menys hores a l'any que els espanyols o els grecs.
Treballar en abundància -encara que no tant en qualitat- ha passat a ser cosa de xinesos. Són ells, certament, els que mantenen en marxa la fàbrica del món mitjançant la facturació massiva de productes de Tot a Cent; però fins i tot aquesta fórmula té data de caducitat. Només és qüestió que el formidable creixement anual de la seva riquesa, també anomenada PIB, consolidi una classe mitjana amb poder adquisitiu com la que ja està naixent a la República Popular fundada per Mao. D'aquí al fet que els pencaires comencin a exigir condicions de treball equiparables a les d'Occident no hi ha sinó un pas que probablement faran més aviat que tard.
La mateixa proposta de quatre dies de treball a la setmana que fa l'OIT de Nacions Unides s'ha quedat ja vella en la mesura que suposaria redistribuir l'actual calendari laboral en jornades de deu hores diàries. Amb visió molt més avançada, l'empresari mexicà Carlos Slim ja fa temps que advoca per una setmana de sols tres dies de treball, si bé a raó d'onze hores per jornada. Tot i així, el calendari laboral baixaria de les quaranta hores actuals a només 33, amb els guanys d'oci i productivitat que l'experiència acredita en aquests casos. El fet que Slim no sigui precisament un sindicalista, sinó un dels homes més rics del món, no fa més que avalar la imparcialitat del seu criteri.
És fàcil d'entendre. Amb una o dues jornades menys de treball a la setmana, baixarien els embussos de trànsit propis d'un dia laborable; i en conseqüència, la contaminació de l'ambient. Milloraria a més la salut i l'ànim general dels treballadors, el que sens dubte hauria d'afavorir una millor disposició per a la feina i la productivitat.
Infeliçment, els governs no estan encara per la tasca d'adoptar aquesta variant millorada de la setmana anglesa, però tot és qüestió de temps. I que els robots entrin a sac en les cadenes de producció, tot s'ha de dir.
