bama va prometre tancar Guantánamo durant els primers deu mesos del seu mandat, però Guantánamo continua obert. Dir que Guantánamo continua obert sembla una broma, perquè, en aquest cas, s'hauria escapolit tothom, quan només han fugit els que s'han tallat les venes. El llenguatge ens fa aquestes passades. Per això hi ha temporades en què, a falta de realitat, tot és llenguatge. Hem passat un estiu sencer de llenguatge, què dic un estiu, hem passat almenys un any de llenguatge. Encens una tertúlia política i el llenguatge es manifesta en tota la seva intensitat.
- Però per què tant llenguatge, pare?
- Perquè no tenim altra cosa, fill.
És com quan només hi ha pa sec per menjar, que menges pa sec, no et quedaràs amb gana. Ciutadans va fer al PP una oferta de sis punts que eren retòrica pura i dura, a la qual Rajoy havia de respondre amb un sí o amb un no. Ha respost amb un galimaties. Més llenguatge, és la guerra. Ja no sabem què vol dir obrir ni què significa tancar. Potser Obama va prometre tancar Guantánamo pensant en el seu sentit literal, ja que el que ha fet des de llavors és col·locar més murs, més portes, més barrots. En sentit estricte, ha complert la seva promesa. El PP està convençut d'haver complert la seva, o les seves, perquè eren moltes, i té darrere seu diversos milions de votants que ho corroboren. El mateix Trump, per tornar als EUA, ha hagut de treure del barret de copa el terme sarcasme, que és una figura retòrica, per explicar el significat de les barbaritats que surten de la seva boca.
- Era una ironia mordaç, no entenen vostès res.
A Amèrica no van tan escassos de realitat com aquí, però en els temps de crisi han de tirar també de les paraules ja que no hi ha pa per a tothom. Si vostès volen conèixer la utilitat de les paraules com a succedani de la realitat, escoltin una soflama de Maduro, que parla i parla i parla mentre la gent assalta els supermercats a la recerca d'unes farinetes per al nadó. Vol dir que ja anem entenent per què els discursos de Fidel Castro duraven tantes hores. La tardor es presenta verbosa, loquaç, bromista, perquè la realitat no despunta.
