Diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana que la paraula «sexy» és un adjectiu d'origen anglès que fa referència a tot aquell amb atractiu físic i sexual, o, en una segona accepció molt més materialista, a les coses que fan ressaltar l'atractiu físic i sexual d'algú. Que una persona tingui tres doctorats, talent per als negocis o estigui podrida de pasta, no la fa més o menys sexy; potser atractiva, però no sexy. Perquè ens entenguem; «sexy» vindria a ser aquella persona amb la qual, un cop vista, ja estaríem disposats a jugar a metges amb ella; atractiva, aquella altra que per assolir el mateix propòsit, ens hauria de convèncer amb extres -i per aquest ordre- agropecuaris, intel·lectuals i/o artístics. I després hi ha els gustos i les fantasies personals, i com ens condicionen per classificar la gent entre un tipus i l'altre.

Si ja us sona una mica frívol tot plegat imagineu les llistes de gent sexy, o les llistes de la majoria de coses, en general; catàlegs fets a partir d'un seguit de lleterades subjectives que serveixen per marcar paquet o crear tendència. A més, segons el personatge o el mitjà que les publica, sembla que el món s'aturi davant la revelació d'una veritat absoluta, transcendental i primigènia. I no, tan sols són opinions, i les opinions -ja ho deia el meu mentor- són com els culs: tothom en té un. El que passa és que hi ha llistes i llistes, i la que en el decurs dels darrers dies ha sacsejat l'emocionant mes d'agost de Girona, porta cua: això és la publicació a internet d'una relació de gironins i gironines més sexys del moment, i que, vistos alguns dels seus integrants, ens ha ferit l'orgull a uns quants per no ser-hi. Les coses com són.

Deixant per un altre dia el debat de si «sexy» i «gironí» són conceptes antagònics o no, val a dir que en un primer cop d'ull al mencionat document un servidor va pensar que es tractava d'un estudi patrocinat per alguna marca de lents progressives. En veure, en una segona lectura més reposada, que en Gerard Quintana ocupava la quarta posició, vaig voler creure que era un fake. En una tercera i ja exhaustiva relectura vaig adonar-me, amb llàgrimes als ulls, que aquell despropòsit absent de tot criteri anava seriosament. I el més greu de tot: que en Josmar no apareixia per enlloc. Indignació, estupor i crits al cel en postura soldat de Platoon. Si a Girona la paraula sexy està associada a algú, aquest és en Josmar, insuperable exponent gironí de la mirada «acero azul», temerari pioner del tanga masculí i icona desvergonyida per tots els que durant anys vam lluitar per fer de Girona una ciutat amb més vida sexual que a Bilbao. Hits imperibles com Girls, Hot boy, Ragazza o Kisses destil·len la pura essència del sexappeal genuïnament gironí, si és que això va existir alguna vegada. Un dels pocs objectius de les llistes és reconèixer els símbols. No fer-ho és indigne. I clar, en el cas que ens ocupa, a més, superfort.