o sé si saben que la televisió egípcia ha suprimit de la programació un grup de senyores per estar, diuen, massa grasses per sortir en pantalla. Si en els països àrabs, tolerants amb el sobrepès, adopten aquesta postura, és que l'obsessió per la imatge externa, a voltes per damunt de la mateixa salut, impera a tot el món.
Ser dona i tenir bona imatge pot ser una tortura. A casa nostra hi tenim herois que rivalitzen amb la Marvel i l'ibèric Superlópez. Hi ha gent que està contenta amb la seva imatge, perquè sap que ningú no és perfecte. D'altres ajuden als altres, treballen per una societat més justa, i això comença per ajudar els que tens a prop. Uns tercers tornen a començar en països estranys, amb pocs calés i tanta il·lusió.
Hi ha gent que amb sous precaris, arriba a final de mes. D'altres s'ho maneguen per derrotar l'hipoteca cada trenta dies, fent més hores que un rellotge i traient calés de sota les pedres. Hi ha avis que inverteixen el temps, l'ànima i els diners en les seves famílies, sense demanar res a canvi, excepte una mica d'amor. Hi ha gent desnonada que sobreviu amb la força de qui vol tirar endavant, i sap que està tocat, però mai enfonsat, i de mica en mica, ocupa l'espai que la societat els ha negat. Tenim superherois ibèrics que aprenen cada dia a valorar més les coses immaterials, el sentiment, que cerquen nous reptes; que no creuen en fronteres, mentals o físiques; que saben que el luxe és no tenir deutes. Aquesta gent ens fa tenir confiança en el futur.
