Mentre a Madrid es barallen matusserament per la investidura de Rajoy, a Catalunya, l'intercanvi de pinyes verbals el protagonitzen dues forces de les quals suposàvem que tindrien en comú quelcom tan bàsic com el dret a decidir i el referèndum consegüent. Però, entre Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, els obusos dialèctics volen sense parar. Com si la feina que poden fer plegats ja estigués enllestida.

Què passa aquí? Una enquesta del CEO ens en donarà informació. Diu que el 88% dels que van votar Junts pel Sí (JxSí) el mes de setembre es defineixen com a «catalans que viuen a Catalunya»; entre els votants de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), aquesta quantitat baixa fins al 29%, i la resta usa les paraules «Espanya» o «espanyol» per definir-se. El 77% dels votants de JxSí mira els informatius de TV3, mentre que els de CSQP s'escampen entre diverses cadenes, amb predomini de La Sexta. Quant a informatius radiofònics, el votant de JxSí escolta en primer lloc RAC1, mentre que el de CSQP sintonitza la cadena SER. El primer llegeix La Vanguardia en català i l'Ara, i el segon, El PaísEl Periódico en castellà. El primer té molta confiança en el Parlament de Catalunya i el segon, poca. El primer confia més en la policia catalana que en l'espanyola, i el segon, a l'inrevés. El primer se sent molt catalanista (8 sobre 10) i el segon, en un punt mitjà entre catalanisme i espanyolisme. I nou de cada deu juntistes volen que Catalunya sigui un estat independent, mentre que quatre de cada cinc votants de la coalició d'esquerres preferirien romandre a Espanya, si pot ser com a estat català en una Espanya federal (és el que diu l'enquesta).

Amb aquest retrat robot del seu elector damunt la taula, esperar que els dirigents de CSQP o dels seus partits integrants -bàsicament, Iniciativa i Podem- abracin l'independentisme és esperar que se suïcidin. En realitat, l'ofensiva d'exigències que li estan adreçant des de la coalició que governa Catalunya, i especialment des d'Esquerra Republicana, no busca la conversió dels Rabell, Domènech, Coscubiela i Colau a la religió veritable del procés, el RUI i la independència abans d'un any -segons Turull-, sinó esgarrapar-los aquella porció dels seus votants, entre un cinquè i un quart a tot estirar, que estan a favor de la independència. Són unes desenes de milers de vots, com a molt el 2% del cens electoral, però a les eleccions del setembre l'independentisme va quedar al 2,2% de la meitat més u dels vots.