Que llest que és en Rajoy!

Ha aconseguit posar els socialistes en un dilema infernal: o s'abstenen per facilitar-li la investidura, o se celebraran eleccions el dia de Nadal.

I els en donarà la culpa, encara que ell hagi fixat la data. Serà culpa dels socialistes perquè ho dirà ell, ho dirà Rivera i ho diran les grans veus de l'orfeó mediàtic, que volen govern d'una vegada. Fins i tot les vaques sagrades i els gerros xinesos del puny fluix i la rosa esfullada s'hi afegiran.

I els ciutadans els diran: està a les vostres mans, eviteu-nos el tràngol.

Rajoy haurà canviat la càrrega de la culpa. La decisió ha estat seva però la pagaran uns altres. Que llest que és!

Perquè la decisió ha estat seva. No hem arribat aquí per casualitat. Fins i tot és imaginable l'existència d'un pla detallat des del primer dia. Des d'abans i tot de les eleccions.

El PP, és a dir, Rajoy, ha tingut els temps a les seves mans. Ha estat ell qui ha decidit quant es trigava a formar el Congrés, qui ha contestat amb un «sí però depèn» a l'encàrrec reial de sotmetre's a la investidura, qui ha dilatat l'espera de les reunions amb les altres forces.

També ha estat ell el que ha deixat passar una setmana entre la recepció de les sis condicions de Rivera i la reunió d'una executiva que no decidia res i tenia per únic objectiu fer passar aquests dies.

L'objectiu d'arribar a l'acord amb Rivera en el moment precís per convocar el debat d'investidura per al 30 d'agost sense que semblés ni enllà ni precipitat.

Estava al cas Rivera que aquesta era l'estratègia? És possible. N'era còmplice? Qui sap. Però si no era part de la maniobra, en tot cas se la podia imaginar. Segur que el seu ordinador i el seu mòbil disposen de calendari.

Eleccions el 26 de juny, debat d'investidura el 30 d'agost. Més de dos mesos. Podien haver enllestit molt més de pressa, perquè les cartes estaven sobre la taula. Però Rajoy no movia peça, esperava que els altres l'anessin a veure. Com si no fos ell qui els necessitava.

En realitat, feia temps per arribar al 30 d'agost. La data màgica en què començava l'ofensiva del General Calendari.

I ara l'oposició està en el dilema d'investir-lo o menjar-se la culpa d'unes eleccions per Nadal. Que llest que és Mariano!

Excepte, naturalment, si els ciutadans demostrem que no som tant enzes com ell es pensa i el castiguem per la seva subtilíssima maniobra.