Cartes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Encara no fa un any, fent la ruta literària de la Girona de l'aigua amb un grup de professors, l'historiador Xavier Carmaniu llegia el poema «Nit d'estiu des de la galeria», de Rafael Masó, recollit al llibre La Girona dels poetes de Narcís-Jordi Aragó. Hi érem tots mirant les cases del riu, just davant la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i que gràcies a la generositat de qui va ser el seu nebot, el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó, podem tenir com a patrimoni cultural de la ciutat. En aquell moment que escoltàvem el poema, mentre podíem contemplar els reflexos de la casa blanca a l'aigua del riu, vam veure passar Narcís-Jordi Aragó. El nostre guia se'n va adonar: va somriure i ens va fer còmplices de la coincidència. Va ser un moment màgic.

Agraïment

FAMÍLIA GARDELLA ARMENGOL.

El passat 7 d'agost el nostre pare va morir després de passar per un llarg període de malaltia a causa d'una llaga que se li va anar estenent per tot el cos.

Escrivim aquesta carta en agraïment a tots els professionals que van tenir cura del nostre pare. En primer lloc, ens agradaria donar les gràcies a la Srta. Imma del CAP sud de Figueres, ja que durant les últimes setmanes de malaltia que va patir el nostre pare va venir dues vegades a la setmana per curar-lo i explicar-nos en tot moment quina era la situació de la ferida i com anava progressant. Agraïm tant la seva gran professionalitat com el tracte personal que va tenir en tot moment cap al meu pare i cap a la família.

La Srta. Imma va ser la que ens va derivar al PADES, un programa d'atenció domiciliària per a persones amb malalties cròniques o, en el cas del nostre pare, malalties associades a l'envelliment. Aquest programa va ser de gran ajuda per a nosaltres, ja que l'atenció rebuda pels professionals que ens van facilitar va ser excel·lent, tant en l'àmbit professional de cures al nostre pare com en l'àmbit personal de suport i tracte amb la família. Sempre ens van rebre amb un somriure i amb ganes d'ajudar i fins i tot en els moments més difícils van mostrar uns dots humanitaris increïbles. Els estem realment molt agraïts i esperem que es segueixin formant professionals d'aquesta qualitat per dur a terme aquesta tasca i que totes les famílies que estiguin passant per una situació semblant se sentin tan ben ateses com ens hi hem sentit nosaltres.

«Shadenfreude»

Joan Boronat Lecha. BLANES.

En la seva carta al DdG del passat 11 d'agost, «Respecte i educació», el senyor Brunsó Ayats diu que menystinc i insulto les persones que no pensen com jo. El professor és molt diplomàtic a l'hora de faltar al respecte i insultar els que no pensem com ell. Per exemple, té el costum d'anomenar el president Puigdemont «afectuosament» (o despectiva) «el batxiller»; però el seu goig és tractar d'indocumentats els independentistes i de patir manca clamorosa de competència lectora. Té la barra d'insultar 1.580.573 votants de Junts pel Sí (Opinió 16/V/16) dient que som uns il·lusos perquè votem sotmesos a una propaganda mediàtica unilateral i mentidera. Juga a endevinar els meus pensaments, amb el seu discret sistema d'insultar.

Rebaixant-me a la seva alçada d'endevinador, suposo que el senyor Brunso Ayats s'avergonyeix davant dels seus coneguts perquè no té arguments per debatre les meves cartes, sembla ser ell qui manca de competència lectora i no les entén, i per justificar-se s'amaga sota el tema científic, amb total prepotència, (ell en diu «modestament») presumint que està treballant en el projecte d'un dels neurocientífics més prestigiosos del món.

L'altre dia vaig llegir un article sobre la ment dels infants i vaig pensar en el senyor Brunsó. Segons alguns neurocientífics els infants ja es diferencien entre bons i dolents, i a mesura que ens fem grans, aquesta diferència s'accentua. Segons el neuroinvestigador Mariano Sigman existeix un sentiment, Shadenfreude, paraula alemanya per expressar alegria pel dolor dels altres, que es podria atribuir perfectament als que desitgen fer desaparèixer la cultura, la història i la llengua catalanes i llurs col·laboracionistes. Potser les neurones d'en Brunsó evolucionen cap a la banda col·laboracionista.