Recordo que als anys 90 molts representants del sector turístic local varen quedar sorpresos quant un dels principals operadors turístics de l'època va dir en unes jornades que un dels criteris essencials per treballar en un destí turístic o en un altre era el nivell d'infraestructures vinculades a la depuració i al subministrament d'aigua, juntament amb d'altres paràmetres com el tractament de residus o la neteja urbana. Fins aleshores tothom havia cregut que els gestors del turisme només venien a casa nostra per les platges, pels preus, per la sangria i per la capacitat de passar-ho bé i ja els asseguro que els va costar d'entendre que el que els hi estava dient aquell operador turístic, originari de la ciutat alemanya de Colònia, era que s'havien de posar les piles també en l'àmbit dels serveis sociosanitaris i de les infraestructures de sanejament perquè el turista, com a ciutadà, era exigent en molts altres aspectes.
Ha passat molt temps des d'aleshores i curiosament mai més hem tornat a parlar de la importància d'aquesta mena de serveis i d'infraestructures i no sé si és perquè donem per descomptat que es tracta de qüestions resoltes que ja van soles o perquè realment continuem pensant que als turistes els importa un rave si tenim depuradores o una xarxa més o menys digna de subministrament d'aigua potable.
Precisament, aquest estiu s'ha batut el rècord històric de subministrament d'aigua a la Costa Brava i ningú s'ha plantejat quin miracle fa possible que s'abasteixi d'aigua una població que es multiplica fins arribar al milió de persones. Segurament no ens interessa allò que ja funciona i com diu el president delegat del Consorci de la Costa Brava, Carles Pàramo, l'organisme que fa possible que arribi l'aigua i que arribi bé i en condicions «si la gent no ens coneix ni sap que existim, vol dir que funcionem i que ho fem bé», però no estaria de més posar a l'agenda, de tant en tant, aquests temes cabdals per la qualitat de vida de la Costa Brava.
