Cartes

Joaquín durall. BANYOLES

Un petit granet de sorra sobre terratrèmols.

He calculat que el pes d´un edifici de deu plantes de formigó armat, fonamentat sobre llosa també armada, és d´uns 3,300 kg/cm2. Tres quilos tres-cents grams els suporta qualsevol làmina de cautxú sintètic o silentblok industrial. Com els dels cotxes.

Els terratrèmols sol·liciten els edificis transversalment. Igual que si a un castell de cartes sobre una làmina de cartró l´estirés amb força cap endavant i cap enrere. Si aquesta làmina, a sobre, és elàstica podria ser que l´edifici ni s´assabentés que la seva base se sacseja. L´«aïllament flexible de la base», o llosa armada d´un edifici, dóna estabilitat a qualsevol possible sol·licitació lateral, ja que els edificis tenen gran inèrcia, són com dinosaures adormits, amb una gran tendència a no moure´s i romandre on són (en el nostre cas sobre una làmina de goma flexible).

Edificis resistents, però amb una base elàstica (gomes, molles, líquids sobre els quals surar...) amortirien el terrible desastre humà, econòmic, i tecnològic, dels sismes, que de tant en tant assola algun lloc de la Terra, com ara a Itàlia, a la què hem d´ajudar amb tots els mitjans al nostre abast. Demà pot tocar-nos a nosaltres, si vivim en cases sense tacs silenciadors sota de la llosa armada que les sustenti.

Pàrquings de Girona

Carles Mallart. GIRONA

Llegíem amb tristesa que l´empresa concessionària dels dos pàrquings públics de l´Ajuntament de Girona no se n´havien sortit i presentaren, setmanes enrere, Concurs de Creditors, que es parenta d´una fallida anunciada. Una notícia trista per a la ciutat, i amb aquest tema no tenim sort, encara és fresca la notícia del pàrquing de darrere l´Ajuntament de Girona amb les seves vicissituds que va passar temps enrere d´abandonament de l´obra i després parada molt de temps... Els dos projectes que han presentat concurs, un és el d´Emili Grahit i l´altre, a Santa Eugènia.

El d´Emili Grahit ja va néixer forçat, primer perquè anava a la Creu i la pressió veinal va fer traslladar el seu emplaçament, una zona de propietaris amb dos grans àrees de competència, l´enorme pàrquing soterrat de Casernes amb gairebé 500 places d´aparcament que no necesiten fer servir ni abonar-se al fallit i el pàrquing de superfici gratuït situat allà al Gimnas O2 fins a la carretera de Barcelona, també amb diversos centenars de places han resultats determinants.

Trist, però potser els promotors no varen valorar en la seva justa mesura que no és el mateix el carrer de la Creu que l´emplaçament actual, era una època que tot s´hi valia i que lamentablement ha pasat factura, la Sareb intentarà recuperar una part o tots els diners i aquí us quedeu. Del de Santa Eugenia potser massa gran per a les necesitats de la zona, envoltat de grans àrees i carrers amb moltes i moltes places d´aparcament de zones blaves, verdes... de tots colors, i mancat d´una àrea de negocis i comerç intens i potent. Trist per Girona, molt trist. Recuperar-se i buscar solucions que ja n´hi ha per suposat. El sol surt cada matí, afortunadament.Intentar ajudar sobretot als seus treballadors intentant un altre dia recol·locar-los als pàrquings esmentats.

L´art de la política

Jordi Pausas. PARÍS

Llegeixo que el ministre de l´Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, nega que el seu Ministeri hagi coordinat cap «operació Catalunya» per perjudicar el projecte sobiranista, tal com les converses filtrades entre el ministre i l´exdirector de l´Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. En declaracions en una entrevista publicada per la revista Vanity Fair, el ministre redueix l´escàndol a «una conversa privada» i va negar expressions revelades en les filtracions com «la fiscalia t´ho afina». Durant l´entrevista, i amb un to hostil, el ministre també va negar haver condecorat el comissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo (ho va fer el 2014) i va assegurar que si ho havia fet no n´era conscient. Al llibre L´art de la guerra, de Sun Tzu, el cèlebre estrateg xinès del segle IV abans de Crist, s´hi llegeix que «L´art de la guerra es basa en l´engany». I segles més tard, el florentí Maquiavel afirmà que l´engany sistemàtic i la desinformació és la clau de l´art de la política.

Efervescència immadura

JOAN JANOHER I SADURNÍ. FORALLAC

S´està parlant de la dimensió que va agafant el procés, en què romandran moltes indecisions, que desestimen la veritable voluntat dels catalans. Aquest incert comparatiu no aporta cap immediatesa envers al que ja s´hauria de coure al nostre país. Estem apagats, o pretenen que així sigui? No volem trobar-nos en un carreró sense sortida, ens cal donar l´empenta definitiva per arribar a les conclusions convincents, per no caure novament al parany dels dubtes frustrats.

Em pregunto -i això ho hem de fer tothom-: Què esperen els nostres joves per pujar-se al carro, per assolir la responsabilitat de la independència? Sembla que no vulguin entrar en el joc, tan necessari com convenient, per aconse­guir per a demà una situació de normalitat, per defugir els problemes governamentals que tenim actualment. Són precisament ells, els benefactors de la nostra transmissió si podem arribar a coronar aquesta inquietud, que tant ens preocupa.

No voldria creure pas en una possibilitat juvenil de passotisme flagrant, envers al que persegueix Catalunya. És un plantejament que preocupa, per quant, la manca de participacions i d´interès en aquest afer logístic. Sorprèn i força; el seu desinterès envers a com s´ho plantegen i vénen manifestant-ho. L´efervescència majoritària que voldríem actualitzar rep un retrocés de confiança numèrica, on trobem a faltar la immaduresa política dels nostres joves, que també es consideren catalans.