Va haver-hi una època en què revelar en una hora les fotografies era tota una revolució. Tenies temps d'anar a berenar o fer un encàrrec i tornar a la botiga. Va haver-hi un temps en què hi havia càmeres digitals. I havies de portar sempre amics o entregar la teva recentment estrenada màquina a desconeguts per poder sortir tu a les fotos. Va haver-hi un moment en què per posar música havies de tenir un reproductor específic que havies de connectar a l'ordinador per poder omplir-lo de cançons amb un format conegut com a mp3. Un canvi brutal: escoltar cançons puntuals que t'agradaven sense haver de comprar un disc sencer o gravar-les de la ràdio. I de franc. Per jugar a videojocs fora de casa havies de tenir un aparell específic que es deia videoconsola i del qual se'n venien a milions. En aquell moment encara havies de memoritzar alguns números de telèfon per marcar-los si necessitaves alguna cosa urgent des d'un telèfon fix. A casa, amb un comandament amb nou botons en feies prou per veure tota la televisió generalista que hi havia al mercat espanyol. De vegades, em sembla que la dècada dels 2000 va ser fa 2.000 anys.
