quan Bildu va decidir que Arnaldo Otegi fos el seu cap de llista a les eleccions autonòmiques d'aquesta tardor, coneixia perfectament l'alta probabilitat que la Junta Electoral i els tribunals d'apel·lació anul·lessin la seva candidatura, en base a les penes d'inhabilitació que li van imposar juntament amb les de presó, pel delicte d'intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna. Avui l'espai electoral de Batasuna ("Unitat") l'ocupa Euskal Herria Bildu ("Reunir Euskal Herria") i Otegi és la seva referència, tant si entra al Parlament de Vitòria com si no.

Bildu era conscient de la probable anul·lació de la candidatura, com ho era el mateix Otegi, però també sabia que cap resolució de la Junta Electoral ni cap sentència posterior no pot impedir-li participar a tots els mítings i aparèixer a tota la publicitat de la sea formació. Si no és com a candidat, serà com a ciutadà que dóna suport a la llista que no li permeten encapçalar. Per tant, la seva figura no desapareixerà del paisatge, i a més a més rebrà la publicitat addicional del seu procés judicial davant successives instràncies i negatives, que li poden atraure simpaties més enllà de la seva parròquia.

Com que la decisió d'exclusió que va adoptar ahir la Junta Electoral es pot recórrer i serà recorreguda davant instàncies judicials, Bildu pot anar presentant Otegi com el seu candidat fins que el Tribunal Constitucional aquest no digui la darrera paraula espanyola. I si aquest avala la resolució de la Junta Electoral, Otegi no podrà convertir-se en parlamentari però continuarà parlant en nom de Bildu a tot arreu, potser mentre es tramita una demanda seva contra el Regne d'Espanya al Tribunal d'Estrasburg.

Hi pot haver un debat jurídic sobre l'abast de les inhabilitacions que pesen damunt seu, però fins i tot en el millor dels casos per a ell, si pogués ser candidat, sembla difícil que la justícia li permetés ser lehendakari. Però el panorama electoral està molt allunyat d'aquesta hipòtesi. Podem ha entrar amb força a la política basca, a costa de Bildu, i el que es juga a les eleccions del 25 de setembre és si aquesta tendència es mantindrà o si els independentistes recuperaran la seva antiga posició de segona força. Però que el PNB mantindrà el govern sembla força segur; el dubte és amb quines crosses arribarà a l'estabilitat parlamentària.

I un cop descartat que aspiri a la lehendakaritza, el fet de ser o no ser diputat és una qüestió d'importància relativa.