El Consell d'Estat ha posat ordre a França, treient tota autoritat als alcaldes que prohibien el burquini. I obeiran, com hi ha Déu o República o el que hi hagi allà, que obeiran. Obeiran encara que de boqueta diguin que no, perquè saben que a França el funcionari que desacata l'autoritat té els dies comptats. Si hagués passat aquí, el Constitucional s'hauria pronunciat al febrer, amb les platges buides.

En el fons, tot és racisme. Quan un salvamores diu que les musulmanes duen vel obligades pels marits o enganyades per la religió, en realitat ens està dient que les mores son pusil·lànimes, idiotes i sense criteri. Totes. I que els moros són uns masclistes que amenacen o peguen les dones per costum, i una mica més si no es tapen prou. Tots. Al meu barri, que per sort és ple d'immigrants i no hi arriba la Girona profunda, estic fart de veure famílies pel carrer, els pares vestint a la islàmica i la filla com una adolescent més. I passegen feliços, sense apallisar-se i sense degollar-se, com sembla que hauria de passar si fem cas als salvamores.

Deixin-se de burquinis, que no n'he vist ni un. El banyador femení que triomfa avui és el bikini amb la part inferior tan alta que deixa les natges a l'aire. O sigui, al sol. O sigui, a la vista del voyeur. O sigui, de mi. Inútilment m'he endut cada dia a la platja un llibre sobre Salvador Seguí, a veure qui s'enfrasca en les aventures del Noi del Sucre podent delectar la vista amb dolços culs de noia. Així de poètic estava jo. Fins que el vaig veure posat a la meva filla. Un pare hauria de tenir prohibit veure -què dic veure, intuir- el cul de la filla a partir que compleixi vuit anys. Tot i saber-ho una batalla perduda -totes ho són contra una filla adolescent- vaig intentar a la desesperada utilitzar la ironia, dient-li que potser el biquini era algunes talles inferior -deu o dotze, pensava jo- a la que li corresponia.

-Ai calla, papa, que es porten així.

No vaig gosar insistir, no fos que algú m'acusés de fal·lòcrata, heteropatriarca, dictador i coartador de llibertats. O de moro, directament.